Топ-100
Back

ⓘ Cenobitisme. El cenobitisme es refereix al moviment paleocristià dels monjos cenobites que van triar viure en comunitat monestirs o abadies, en contrast amb els ..



Cenobitisme
                                     

ⓘ Cenobitisme

El cenobitisme es refereix al moviment paleocristià dels monjos cenobites que van triar viure en comunitat monestirs o abadies, en contrast amb els anacoretes, també dits eremites, que viuen en ermites, en plena solitud. Aquest moviment sassegurava de posar un ordre la vida en comú dels monjos, quant a ladministració dels béns i dels productes, així com la formació en la fe, la disciplina i els interessos filosòfics del cristianisme naixent. Es realitzaven activitats de meditació i recolliment, pròpies de les comunitats religioses.

Les paraules cenobita i cenobític deriven del llatí coenobium, i aquest del grec κοινός koinós, comú i βίος bíos, vida, que significa vida comunitària. Ladjectiu grec és κοινοβιακόν koinobiakón. Un grup de monjos vivint en comunitat sanomena cenobi, en llatí cenobium monestir.

Saccepta generalment que la versió organitzada del monacat cenobític cristià començà a Egipte durant el segle iv. Els monjos cristians als segles anteriors eren usualment eremites, sobretot a lOrient Mitjà. Això fou el més comú fins al declivi de la cristiandat a Síria la darreria de lEdat Mitjana. Tanmateix, aquesta forma de vida en solitari no satisfeia tots i la soledat i les dificultats, si no sestava espiritualment preparat, podia portar a problemes mentals.

Per aquesta raó començaren a crear-se comunitats monàstiques organitzades perquè els monjos poguessin tenir suport en llur lluita espiritual. mentre que els monjos eremites tenien un element de socialització en trobar-se un cop la setmana per orar conjuntament, els cenobites sagrupaven per resar conjuntament de forma més regular. Fins que Benet de Núrsia entre 534 i 550 va organitzar hi havia una trentena de regles escrites entre els segles iv vi de les quals la Regula Magistri segle vi és la més extensa i que sassembla molt la de Benet. Els cenobites també socialitzaven més perquè els monestirs on vivien estaven localitzats sovint en un poble habitat o a prop. Per exemple, la versió de la vida de Sant Pacomi en dialecte bohaíric de la llengua copta assenyala que els monjos del monestir de Tabennisi construïren una església per als habitants de la vila propera, àdhuc "abans que en construïssin una per a ells mateixos". Això significa que els cenobites estaven en contacte amb altra gent mentre que els eremites no eren gaire sociables.

                                     

1. Sant Pacomi

Els cenobites foren també diferents dels seus predecessors, els eremites o anacoretes, pel que fa a lhabitatge. Mentre que aquells vivien sols en un monestir que consistia exclusivament en una cabana o en una cova cel la, els cenobites vivien junts en un monestir que comprenia un complex dun o diversos edificis, on cada habitatge podia tenir lloc per a vint monjos i dins de la casa hi havia habitacions separades o cel les que podien ser habitades per dos o tres monjos. Aquesta estructuració ha estat atribuïda al mateix home que es reconeix com el pare del monacat cenobític, Pacomi de Tabenna. La idea de Pacomi potser es deriva dhaver viscut en habitacions com aquestes quan estava a lexèrcit romà, atès que el seu estil "recorda les barraques de lexèrcit".

Això no obstant, tot i que Pacomi és considerat com el pare del monacat cenobític, més segur pensar en ell com el "pare del monacat cenobític organitzat", atès que fou el primer monjo que aprofità petits grups comunals que sovint ja existien i els ajuntà en una federació de monestirs.

                                     

2. Bibliografia

  • Masoliver, Alexandre. Història del monaquisme cristià. 3: Els segles XIX i XX, el monaquisme oriental, el monaquisme femení. Barcelona: LAbadia de Montserrat, p. 330. ISBN 9788472023987.
  • Masoliver, Alexandre. Història del monaquisme cristià. 2: De Sant Gregori el Gran al segle XVIII. Barcelona: LAbadia de Montserrat, 1978, p. 294. ISBN 9788472023857.
  • Masoliver, Alexandre. Història del monaquisme cristià. 1: Des dels orígens fins a sant Benet. Barcelona: LAbadia de Montserrat, 2009, p. 171. ISBN 9788472022928.
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →