Топ-100
Back

ⓘ Societat. La societat és el conjunt dindividus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a c ..



                                               

Societat Espanyola de Vexil·lologia

La Societat Espanyola de Vexil lologia, en castellà i oficialment Sociedad Española de Vexilología, és una institució sense ànim de lucre creada amb la finalitat de fomentar lestudi i desenvolupament de la vexil lologia, o estudi de les banderes, a Espanya. Es va fundar el 31 doctubre de 1977, i va ser admesa en la Federació Internacional dAssociacions Vexil lològiques FIAV com a membre de ple dret en 1979. La SEV assessora gratuïtament a diputacions provincials, ajuntaments, entitats locals menors, juntes veïnals i altres institucions que requereixen la seva ajuda. Aquesta societat servei ...

Societat
                                     

ⓘ Societat

La societat és el conjunt dindividus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.

Hi ha societats animals lestudi del qual el realitza la sociobiologia o letologia social, com les societats de formigues o les de primats. Les societats dhumans estudien les anomenades disciplines socials, principalment la sociologia i altres com lantropologia i leconomia. Modernament, hi ha un interès de la física, des de la perspectiva de sistemes complexos, per lestudi de fenòmens socials i aquest esforç ha donat lloc a disciplines com la sociofísica i la econofísica.

En un àmbit més especialitzat o parcelat, la societat virtual pot referir als fenòmens que es generen i observen en grups baix interacció en el ciberespai, societats artificials com la dordinadors interconnectats o societats de robots, dautòmats, de criatures digitals, etcètera.

                                     

1. Etimologia

El terme "societat" deriva de la paraula llatina societas, que al seu torn derivava del substantiu socius, que es feia servir per descriure una relació o interacció entre diverses parts que es comportaven amicablement o com a mínim civilment.

                                     

2. Societats humanes

En societats humanes, societat també és una entitat poblacional o hàbitat, que considera els habitants i el seu entorn, tot això interrelacionat amb un projecte comú, que els dóna una identitat de pertinença. Així mateix, el terme connota un grup amb llaços econòmics, ideològics i polítics i supera al concepte de nació-estat, seria la societat occidental com una societat de nacions, etc.

Aquestes distintes agrupacions no poden ser concepcions abstractes, han de tindre una representació en un mitjà, generalment el territori, i un alt grau dacció social conjunta, en qualsevol altre cas no poden ser objecte duna metodologia amb mètodes sociològics per la seua anàlisi i serien part del coneixement filosòfic, teològic i altres sabers no empírics.

A més dels habitants, lentorn i el projecte societari, poden incorporar-se altres categories la definició de societat segons lespecialitat del projecte o del seu grau de desenvolupament, açò serà la tecnologia aconseguida en els mitjans de producció, des duna societat primitiva amb simple tecnologia especialitzada de caçadors - molt pocs artefactes - fins a una societat moderna amb complexa tecnologia - molts artefactes - pràcticament en totes les especialitats. Aquests estats de civilització inclouran lestil de vida i el seu nivell de qualitat que, així mateix, serà senzill i de baixa qualitat comparativa en la societat primitiva i complex o sofisticat amb qualitat comparativament alta en la societat industrial. La qualitat de vida comparativament alta és objecte controvèrsia perquè té aspectes subjectius en els termes de com és percebuda pels subjectes.

Lestructura de la societat canvia amb la història. Hom distingeix quatre fases evolutives: les societats caçadores-recol lectores, on es reparteixen tasques concretes però els rols poden canviar ràpidament; les societats tribals, on apareix el concepte de rang i posició a partir de la divisió del treball; les estratificades i la civilització, que requereix un govern complex i abasta un nombre major de població.

                                     

3. Aproximacions antropològiques i sociològiques

Dins les ciències socials lAntropologia, en particular lAntropologia social, i la Sociologia són dues ciències frontereres. LAntropologia Social analitza lhome com a individu aïllat o en formes culturals poc complexes, tendeix a promocionar la perspectiva estàtica els elements de continuïtat cultural dins un grup; en canvi la Sociologia considera els problemes socials com a dinàmica social, com a elements que provoquen canvis en la comprensió del món que comparteix un grup.

La Sociologia apareix com a ciència estricta al segle xix El primer a emprar el mot Sociologia fou Auguste Comte lany 1839, que la definí com "lestudi de les lleis pròpies dels fenòmens socials". Anteriorment es parlava de filosofia política o de filosofia moral. Al segle xviii,amb la Il lustració i amb la màquina de vapor, el temps històric saccelera, apareixen nous problemes socials i es fa necessàries eines i instruments que permetin comprendrels i avaluar-los, més enllà de la intuïció o de la tradició rebuda.



                                     

4. El concepte de societat definit pels sociòlegs

Segons Durkheim

Émile Durkheim distingeix dos tipus de societats, caracteritzades per la solidaritat mecànica o la solidaritat orgànica:

Segons Weber

Max Weber lligarà el concepte de sociació en les característiques indicades per Tönnies.

                                     

4.1. El concepte de societat definit pels sociòlegs Segons Durkheim

Émile Durkheim distingeix dos tipus de societats, caracteritzades per la solidaritat mecànica o la solidaritat orgànica:

                                     

4.2. El concepte de societat definit pels sociòlegs Segons Weber

Max Weber lligarà el concepte de sociació en les característiques indicades per Tönnies.

                                     

4.3. El concepte de societat definit pels sociòlegs Segons Bourdieu

Per a Pierre Bourdieu, la societat no és completament explicable. Hi ha tanmateix dos nivells a diferenciar: el nivell de la pràctica social, en la vida de tots els dies on les regularitats sinterpreten, i el nivell de la teoria de la pràctica, on sha dexaminar les relacións de força inconscients de la pràctica social habitus. El treball de Bourdieu conté així un component crític de la societat.

                                     

5. Evolució de les societats

Durkheim postula un evolucionisme unilineal: totes les societats humanes es desenvolupen pels mateixos estadis que van cap a una complexificació creixent i una racionalitat creixent. Totes les societats tenen el que sanomena una forma font idèntica. Llavors, les estructures de parentiu, les relacions de treball es complicarien; la racionalització augmentaria i la raó governaria cada vegada més camps socials.

Per la seva part Gerhard Lenski, sociòleg, ha diferenciat societats basades en el seu nivell de tecnologia, de comunicació i deconomia: caçadors i recol lectors, agrícola, agrícola avançat, industrial. Aquest sistema de classificació conté quatre categories:

  • Estructures estratificades dirigides prop dels caps de clans,
  • Caçadors-recol lectors generalment igualitaris,
  • Societat moderna diversificada sobre la qual reposa tots els elements de la societat.
  • Civilitzacions, amb jerarquies socials complexes i governs organitzats i institucionals.
  • Societats tribals en les quals hi ha alguns exemples limitats de rang social i prestigi,

més o menys el mateix sistema desenvolupat abans pels antropòlegs Morton H. Frit, un teòric del conflicte, i Elman Service, un teòric de la integració, que han produït un sistema de classificació per a societats en totes les cultures humanes basat en levolució de la desigualtat social i el paper de lestat.

Amb el temps, certes cultures han progressat cap a les formes més complexes dorganització i dautoritat. Aquesta evolució cultural va tenir un efecte profund sobre els models de la comunitat. Les tribus de caçadors-recol lectors reunides al voltant dels llocs de caça estacionals shan assentat en pobles agraris. Aquests pobles shan fet ciutats i les ciutats shan transformat en ciutats estat i en États-nacions.

Avui en dia, molts antropòlegs i sociòlegs soposen la noció devolució cultural i de les "etapes" rígides descrites. De fet, les dades antropològiques han suggerit que la complexitat no condueix sempre a una forma dorganització o destratificació social jeràrquica.



                                     

6. Dinàmica i estàtica social

Per tal de poder viure en societat es necessita algun tipus dorganització i de regles més o menys estables ja siguin tàcites no escrites, pressuposades intrínsecament o explícites escrites, negociades i assumides col lectivament.

Les regles funcionen a dos nivells: permeten que els grups sobrin a les altres societats i també que es repleguin en la seva identitat. Per això es diu que tota societat té dues dimensions: dinàmica i estàtica:

  • Però també hi ha" estàtica social”: en tota societat hi ha continuïtat o substancialitat, perquè cap societat no simprovisa i totes tenen una història, unes tradicions i costums, una llengua nadiua, etc.
  • Per una banda en tota societat i molt especialment en les contemporànies hi ha canvis i per això" dinàmica social”. Podem veure dinàmica social en la tecnologia, en la circulació del coneixement, en les modes, etc.

En general la dinàmica social és de caràcter material producció, consum, mentre lestàtica social és immaterial simbòlica. Una societat que no sigui" dinàmica” es col lapsaria. Una societat que no tingui" estàtica” no tindria valors a defensar i, en conseqüència, seria irrellevant.

Lestàtica social és tan important com la dinàmica i fins i tot ho més des del punt de vista emocional. Si podem parlar dels catalans, dels europeus o dels marroquins, reconeixent-los com a societats diferents, no és per la seva dinàmica social, sinó per la seva estàtica que és la que forma la identitat grupal.

El concepte de" dinàmica social” és central en Sociologia: significa que en les societats, qualsevol definició cal entendre-la com un procés i no com quelcom inamovible o etern. Tota regla social inclou algun tipus de norma que fa possible la seva adaptació a nous contextos o la seva transformació.

                                     

7. Estructura i Funció socials

En Sociologia, el Funcionalisme estructural planteja la idea que les societats són mogudes per estructures i sistemes, que tenen una lògica pròpia independent de les voluntats dels individus que la formen. El funcionalisme descriu els elements mínims de la relació social a través de dos conceptes bàsics: estructura i funció.

Les estructures són sistemes de regles dun sistema relativament estables i que tendeixen a continuar en el temps, malgrat els canvis legals o polític. Així un exemple destructura seria la relació entre empresari i assalariat, que no canvia en profunditat encara que en un moment donat puguin canviar les lleis laborals. Una estructura presente un mínim de quatre característiques:

  • Està formada per un conjunt dinstàncies coordinades entre si normes i individus que li permeten actuar la recerca duna finalitat determinada.
  • Està adaptada a lambient en què apareix
  • Sarticula al voltant dunes normes interiors que li donen solidesa
  • Té alguna forma de transformar-se quan hi ha canvis socials profunds.

En la perspectiva estructuralista, una Estructura està vinculada a una Funció ; Per tal de fer alguna cosa en la pràctica funció es necessiten sempre eines estructures que permetin realitzar-la en el concret.

En les societats complexes hi ha dos tipus de funcions:

  • Funcions manifestes: són les conseqüències conscients i previstes de les institucions i els actes socials. Són les funcions que" se saben” i" es fan”. Per exemple dividir un hospital en metges i ATS té la funció manifesta dassegurar la millor atenció al pacient.
  • Funcions latents: són les conseqüències generalment no desitjades ni reconegudes de manera conscient pels participants. Són les que" es fan” però" no ho saben”. Per exemple: la funció latent de dividir la feina entre metges i ATS és mantenir un principi dautoritat, una jerarquia.

Des del punt de vista funcionalista Talcott Parsons 1902-1979 vincula lexistència duna societat al fet que en el seu si es donin quatre funcions:

  • Latència: Integració de patrons i cohesió social. Tota societat té un estil de fer les coses, segons un patró propi, que la fa diferent. Quan una societat perd aquest estil propi i imita una altra, abandonant les seves tradicions, mor.
  • Adaptació: Adaptació al medi. Tota societat ha dadaptar-se a un entorn geogràfic, a una alimentació, a unes tecnologies, etc. La societat que no sadapta, mor.
  • Finalitat: Proposició i consecució de finalitats. Tota societat es fa per a alguna cosa: per a col leccionar segells, per tocar la flauta, per guanyar diners, per repartir-se el poder. La societat que no té una finalitat clara i que no procura que els seus membres assoleixen les finalitats que es proposen, mor.
  • Integració: Tota societat ha dintegrar nous membres, siguin joves, forasters, siguin nous practicants duna religió, etc. La societat que no integra, mor.

Aquestes funcions es porten a terme mitjançant un sistema de relacions:

  • Finalitat: dóna origen al sistema de la personalitat. Ens mostra quin tipus de personalitat és escaient per tal daconseguir una determinada finalitat. Els estats determinen quin tipus daccions sadmeten dins la llei i quines es rebutgen globalment, però hi ha patrons de personalitat i de conducta que estan legitimats socialment per tal daconseguir una determinada finalitat.
  • Adaptació: dóna origen al sistema comportamental. El nostre capteniment sadapta als mitjans i recursos de què hom disposa.
  • Integració: dóna origen al sistema social. Ens mostra quins papers rols tenen els individus, com sintrodueixen els joves en els sistemes socials, etc.
  • Latència: dóna origen al sistema cultural. Ens mostra els patrons de conducta dun grup, les alternatives dins les quals poden optar els membres daquell grup, el que sadmet i el que no sadmet a lhora de definir una personalitat.


                                     

8. Grups socials: comunitat i associació

Ferdinand Tönnies 1855-1936,en la seva obra Comunitat i associació Gemeinschaft und Gesellschaft de 1887, elabora una concepció dualista de la societat, que apareix sota les formes de comunitat i dassociació, dues formes que no són contradictòries o antitètiques, sinó complementàries.

Les comunitats Gemeinschaften són agrupacions basades en relacions afectives, personals, en les quals les relacions socials més rellevants són les del parentiu, la fraternitat, lamistat, el matrimoni: la raó désser daquesta mena de relacions està en elles mateixes. En les comunitats els individus es coneixen personalment, participen mútuament de les seves vides privades, etc. Els membres de la comunitat valoren la seva relació intrínsecament sovint les relacions provenen de temps antics, són fins i tot anteriors al naixement dels individus i són valuoses per a ells. La família, el petit grup damics, la petita agrupació religiosa, etc. són exemples de comunitats.

Per laltra part, les associacions Gesellschaften són organitzades racionalment per a lobtenció de determinades finalitats: empreses, ministeris. són agrupacions regides per linterés i el càlcul racional. Els membres duna associació valoren la seva relació extrínsecament pel profit que en treuen i es coneixen impersonalment, és a dir, en funció del càrrec que ocupen, pel que fan i no per qui són. Un Banc o una empresa qualsevol són associacions.

Les comunitats acostumen a ser petites, i demanen molta lleialtat personal. Les associacions solen ser més àmplies i tenen un límit la lleialtat en funció de linterès. En una associació per ex.: un Banc hi poden haver incrustats grups comunitaris però la finalitat de lassociació no és jugar a futbol, ni anar de vacances. Una societat amb molt sentiment comunitari acostuma a ser tradicionalista i conservadora, perquè els sentiments mutus triguen molt a canviar, en canvi, una societat amb poc sentiment comunitari té un important perill de disgregació per pèrdua de la seva funció integradora.

                                     

9. Estratificació social

El terme estratificació social sempra per descriure les desigualtats que existeixen entre els individus i els grups dins les societats humanes, mútuament relacionats i jerarquitzats de més baixos a més alts. Els individus i grups, segons sigui la seva posició dins lestructura estratificada, compten amb un accés desigual i diferent a les recompenses. El sistema destratificació és el que determina qui rep que i per què a cada societat.

Lestratificació de les societats ha canviat al llarg de la història humana. En les societats primitives, basades en la caça i la recol lecció, existia molt poca estratificació social, especialment perquè hi havia molt poc que dividir en termes de riquesa o altres recursos. El desenvolupament de lagricultura va produir un considerable augment de la riquesa material acumulada, i això va provocar molta estratificació. En les societats agrícoles lestratificació social va prendre forma piramidal, amb un gran nombre de persones situades la bases i quantitats successivament menors de persones a mesura que sascendia vers el vèrtex. Actualment, les societats industrials i postindustrials són extremadament complexes, amb un gran nombre de persones ocupant els extractes mitjà i mitjà-baix lanomenada classe mitjana, un nombre de persones lleugerament menor en la base i molt poques persones en els extractes superiors.

Els tipus principals destratificació acceptats comunament pels sociòlegs són cinc, i corresponen a les societats en què vigeix lesclavitud, lordre medieval destaments, el sistema hindú de castes, la lluita de classes de la teoria marxista i la divisió dels individus i grups segons el seu estatus social.

                                     

9.1. Estratificació social Esclavitud

Lesclavitud és una forma extrema de desigualtat en la que uns individus són propietaris daltres persones. Les condicions legals de la propietat desclaus han variat força segons les diferents societats. A vegades sha privat als esclaus de gairebé de tots els seus drets plantacions del sud dels Estats Units, mentre que a altres societats la seva posició era més semblant la de servents, com ara a lantiga Grècia on alguns esclaus ocupaven llocs de gran responsabilitats. Nestaven exclosos de les posicions polítiques i de lexèrcit, però eren acceptats la major part de la resta docupacions.

                                     

9.2. Estratificació social Casta

El sistema de castes és un sistema social en el qual el status personal sadjudica de per vida. És a dir, en les societats organitzades per castes els diferents extractes són tancats, de manera que els individus han de romandre en lextracte social en què varen nàixer durant tota la seva vida. Habitualment es produeixen en societats agrícoles que encara no han desenvolupat economies capitalistes industrials.

                                     

9.3. Estratificació social Estaments

Els estaments formaven part del feudalisme europeu, però també varen existir en moltes altres civilitzacions tradicionals. Els estaments feudals consistien en extractes amb diferents obligacions i drets duns vers els altres. A vegades aquestes diferències estaven establertes per llei. A Europa lestament més alt estava compost per laristocràcia i la noblesa; li seguien els clergues, de menor status però amb alguns privilegis especials. Els anomenats" tercer estat” eren els plebeus: serfs, camperols lliures, mercaders i artesans. A diferència de les castes, entre els estats es permetia certa tolerància pel que fa la mobilitat i matrimonis mixtes.

                                     

9.4. Estratificació social Classe

El concepte de classe social fa referència a un grup dindividus que tenen en comú la mateixa situació o condició social, determinada pel patrimoni familiar o personal, però també per altres factors. El nom sorgeix amb els primers teòrics de la societat dels segles xviii i xix, Adam Smith, David Ricardo, A. de Tocqueville i Karl Marx, i al ludeix la situació pròpia de la societat capitalista en què, malgrat la igualtat teòrica de dret, els ciutadans són manifestament, i de fet, desiguals.

La desigualtat pròpia de la societat capitalista es deu, segons Marx, a factors estructurals determinats per les relacions de producció, les quals determinen lexistència de dues classes antagòniques, la burgesia i el proletariat, entre les que sestableix una lluita de classes, que no ha de cessar, pensa Marx, mentre hi hagi classes.

Max Weber reconeix la importància del factor econòmic en la distinció de les classes, i enumera quatre grups: la classe propietària, ladministrativa i gerencial, els comerciants i negociants i, finalment, els treballadors, però afegeix la influència de lestatus, és a dir, de lhonor, poder, prestigi i estil de vida, en la configuració de noves classes, pròpiament de subclasses al si de les classes, les quals, no obstant això, formen "grups destatus" interclassistes més amplis que les mateixes classes econòmiques. Lestratificació social es deu més a lestatus que als factors econòmics.

Les classes es diferencien de les formes destratificació prèvies de maneres diferents:

  • Les classes depenen de les diferències econòmiques que existeixen entre els grups dindividus i en les desigualtats en la possessió i control dels recursos materials. En els altres sistemes destratificació els factors no econòmics, com ara la raça solen ser molt més importants.
  • Els sistemes de classe són fluids. Els límits entre elles no estan mai completament definits. No hi ha restriccions formals al matrimoni entre persones de distintes classes.
  • Els sistemes de classes opera principalment mitjançant connexions impersonals a gran escala. Per exemple, una de les bases fonamentals de les diferències de classe es troba en les desigualtats de salari i de condicions de treball.
  • La classe dun individu no sadquireix només per naixement. La mobilitat és molt més freqüent.
                                     

10. Societats en làmbit jurídic i econòmic

En làmbit jurídic i econòmic una societat és aquella per la qual dues o més persones sobliguen a posar en comú diners, béns o indústria amb lànim de repartir entre si les guanys. En aquest cas es denomina societat o associació a lagrupació de persones per la realització dactivitats privades, generalment comercials. Als seus membres sels denomina socis.

                                     

10.1. Societats en làmbit jurídic i econòmic El concepte ampli de societat

El concepte ampli de societat, en contraposició al concepte tradicional, entén que aqueixa posada en comú de béns, aqueixa estructura creada entre dues o més persones, pot no estar destinada essencialment a obtindre un lucre, no sent aquest ànim un element essencial del referit contracte, per tal com hi ha societats que poden respondre a un interès particular diferent del dels seus socis.

                                     

10.2. Societats en làmbit jurídic i econòmic Evolució Jurídica

Entenent el mot societat com: "Agrupació o associació pactada de persones físiques o jurídiques per a portar a terme una activitat econòmica o mercantil determinada." segons la definició del Diccionari Jurídic Català aquestes shan ordenat jurídicament de diverses formes.

El dret romà considerà aquesta figura jurídica com un contracte en virtut del qual dues o més persones sobligaven recíprocament a reunir coses o activitats pròpies a cadascuna delles. Requeria la intencionalitat específica, que rebia el nom de affectio societatis lligam de societat. Aquesta figura romana és molt lligada la comunitat de béns i no tenia una personalitat jurídica independent de la de cadascun dels socis que la formaven.

A lalta edat mitjana el concepte i lús jurídic de la societat va desaparèixer i no fou fins al segle xii que es reintroduí. La modalitat més antiga del contracte de societat a Espanya era un tipus de contracte bilateral, com ara la comanda, en el qual hi havia un soci capitalista i un soci gestor, on sovint el soci capitalista naportava més que no pas el soci gestor, el qual a vegades no feia cap mena daportació. Els guanys es dividien normalment en dues meitats.

En làmbit de la ruta comercial de lOrient espècies i seda es va consolidar la societas maris, que era un contracte formalitzat per a un únic viatge i era signat per dues persones, el primer dels socis viatjava a lOrient, venia les mercaderies que havia comprat en el punt dorigen, comprava nous productes per al viatge de tornada i, quan arribava al lloc de sortida, venia la mercaderia i liquidava el contracte amb el seu associat. Cadascun dels socis recuperava el capital que havia aportat, i els diners sobrers, que eren els beneficis, se’ls repartien a mitges. Aquesta metodologia significava que al capital se li assignava tres quartes parts del guany, mentre que el quart restant sadjudicava com a remuneració del treball personal i el risc de qui feia el viatge. Aquesta part dels beneficis rebia el nom de quart diner.

A Catalunya en el segle XIII es donen tres tipus de societats: la comanda simple que equivalia a un encàrrec fet a un patró pel comerciant amb la finalitat de vendre la mercaderia daquest, beneficiant-se els dos del guany. La citada societas maris, dun fi comercial concret i la companyia, que mitjançant un contracte per termini fix amb un màxim de cinc anys diverses persones que es dedicaven la mateixa branca del comerç sunien. La denominació capital social està documentada a mitjan segle xiii, amb el nom català de cabal.

Es pot establir la periodificació del desenvolupament de les societats en el dret:

1. Període de les grans societats 1250-1348. Es produeix una expansió de la institució jurídica. Les institucions privades posen en marxa mesures per a lestructuració de la societat i de les comunitats mercantils. Les Ordinacions de la Ribera de Barcelona van regular per primera vegada les comunitats comercials de viatge i les comandes. Aquestes disposicions van ser seguides pel nucli valencià del Llibre del Consolat de Mar, les quals van fer la distinció entre la societat pròpiament dita i la comanda comercial. Això es va traduir en un canvi important de condicions econòmiques i va significar el pas del sistema de gestió personal del vaixell la gestió comuna, amb mariners assalariats. A finals del segle xiii i inicis del xiv hi va haver una allau de societats en fallida, la qual cosa va contribuir a configurar el règim jurídic daquesta figura tal com és coneguda avui. Aquest fet va ser provocat per la imposició de la responsabilitat il limitada i solidària dels socis pels deutes socials, que va donar lloc la configuració externa de la societat col lectiva. De la mateixa manera, en el dret particular dels Països Catalans es va reforçar la responsabilitat jurídica dels canviadors amb el sistema del tapit. Al començament del segle xiv, ja és habitual trobar en la documentació la implantació plurilocal de les societats duna manera més o menys permanent. Les societats terrestres descentralitzades són lantecedent immediat de les grans societats mercantils modernes. 2. Període de popularització del contracte de societat 1348-1400. Es produeixen principalment dos fenòmens dimportància. Duna banda, la reducció de les xifres del capital social i, de laltra, la difusió del contracte de societat en sectors econòmics que no són comercials ni marítims. El 1370, per exemple, es coneix lexistència duna societat constituïda per un prevere i un batxiller en arts per a fundar una escola de lletres. Anys més tard, les societats industrials i de serveis es convertirien en la modalitat més habitual de la figura jurídica. De tota manera, cal remarcar que la difusió progressiva en sectors que no eren mercantils va arribar a les cotes més altes en el període següent. 3. Període mercantilista a partir del 1401. El període es caracteritza per lextensió de les societats, que en un principi només eren objecte del comerç, a tota la societat de lèpoca. Des del principi de lalta edat mitjana, el comerç i la professió mercantil no gaudien del favor doctrinal. Progressivament, lactivitat daquests va anar sent acceptada per lEsglésia, la doctrina i la població en general, de manera que a partir de finals del segle xiv van sovintejar les declaracions dutilitat pública de la professió mercantil. A partir del 1401, tant les societats dedicades a larmament de vaixells com tota la resta, encara que no fossin societats comercials, es van sotmetre al consolat de mar, circumstància que es pot equiparar al mercantilisme econòmic. A més, ja és possible trobar en el comerç terrestre totes les modalitats de les societats comercials, artesanes i industrials. En el comerç marítim, lempresa armadora ja havia consolidat el sistema de gestió en comú, en el qual el patró assumia tota la gestió amb mariners assalariats, de manera que els parçoners esdevenien simples titulars de parts ideals i no tenien cap mena dintervenció en la gestió comercial.

A ledat moderna, lús de la figura jurídica de la societat es va normalitzar, tant en làmbit mercantil com en altres sectors de la població.

  • Notes
                                     

11. Societat de la informació

És un estadi de desenvolupament social que es caracteritza per la capacitat dels seus membres ciutadans, empreses i administracions públiques per a obtenir, compartir i processar qualsevol informació per mitjà de telemàtics instantanis, des de qualsevol lloc en la forma que es preferisca.Comissió Societat Informació. 2003.5

Les característiques daquest tipus de societat són les següents:

  • Gira entorn de les tecnologies de la Informació i Comunicació TIC
  • Ser una societat globalitzada
  • "Aprendre a aprendre"
  • Arriba a tots els sectors de la societat
  • Nou tipus dintel ligència
  • Aparició de nous sectors laborals
  • Excés dinformació
  • Bretxa digital
  • Velocitat de canvi
                                     

12. Bibliografia

  • Catalina M. Alonso García. Julio Cabero Almenara. Nuevas Tecnologías aplicadas la Educación en castellà. McGraw Hill, 2007, p. 349 pàg. ISBN 9788448156114.
                                               

Societat la Concòrdia

"Societat la Concòrdia" té aquests significats: Centre Social la Concòrdia Sant Climent Sescebes Societat la Concòrdia Darnius Societat la Concòrdia Cantallops Societat la Concòrdia Agullana

                                               

SEO

SEO té els següents significats: SEO, acrònim de Search Engine Optimization Sociedad Española de Ornitología Societat Espanyola dOrnitologia, actualment SEO/BirdLife Societat dEstudis Occitans.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →