Топ-100
Back

ⓘ Nous mitjans. Els nous mitjans és un concepte que sorgeix la segona meitat del segle XX i és el resultat de levolució dels mitjans tradicionals com la música, e ..




                                     

ⓘ Nous mitjans

Els nous mitjans és un concepte que sorgeix la segona meitat del segle XX i és el resultat de levolució dels mitjans tradicionals com la música, el cinema, la fotografia i la lletra escrita i oral gràcies a lemergència de tecnologies digitals, informatitzades, en Xarxa de telecomunicacions o de les tecnologies de la informació i comunicació. La majoria de tecnologies descrites com a "nous mitjans" són digitals, i sovint presenten característiques com ser manipulables, estar en xarxa, ser denses, comprimibles, interactives i imparcials, a més presenten la particularitat de ser accessibles i no només facilitar la participació de lusuari, sinó a més nodrir-sen. Per tant no estem parlant de medis creats a partir de la digitalització dels tradicionals, sinó de mitjans dinàmics que disposen duna relació interactiva amb el seu consumidor, on la clau de la comunicació ja no es limita la transmissió de la informació, si no en la producció de continguts, per aquesta raó el públic dels nous mitjans, experimenta un gran canvi i ha passat de sedentari a actiu. Alguns exemples poden ser la viquipèdia, Internet, les pàgines web, els ordinadors, els videojocs, els CD-ROM o els DVD.

                                     

1. Història

El 1960 Ivan Sutherland comença el seu treball amb el Sketchpad, considerada la primera interfície gràfica dusuari, moment en què sobre una porta cap la interactivitat. És també en aquesta dècada, quan Ted Nelson inventa el concepte dhipertext a partir dun sistema similar anomenat Memex, proposat per Vannevar Bush el 1945. Més tard Ted Nelson defineix Xanadú que fou un primer enfocament del que ara coneixem com la WWW, i per altra banda, per la seva part i també seguint les idees de Bush, Douglas Engelbart defineix les funcions que necessitarien els programes i ordinadors per millorar la relació amb el coneixement humà i millorar el rendiment. Engelbart també crea el primer prototip de ratolí, perifèric que proporciona moviments més intuïtius i millora la relació de lésser humà amb les computadores, demostrant-ho lany 1968, amb una presentació multimèdia per mostrar el funcionament dels hipertexts mitjançant un monitor, un teclat estàndard més un específic per software i un ratolí.

Alan Kay i Adele Goldberg, inventen Smalltalk, un llenguatge orientat a objectes i posteriorment amb en Bill Atkinson, comencen les aplicacions dinterfícies gràfiques orientades a lusuari. Fins als anys 80 els mitjans de comunicació giraven entorn de les publicacions impreses, la televisió i la radio. És a partir daquí quan comencen a evolucionar.

Lany 1989 Tim Berners-Lee fa un pas més i crea lHTML, LHTTP i lURL. Fent-nos partícips dun canvi substancial i social, cada cop més accessible a tothom.

Per tant en resum direm que els nous mitjans neixen després de levolució tecnològica informàtica i mediàtica.

En el moment en què convergeixen, i es comencen a usar computadores digitals que permeten la traducció de totes les dates actuals en nombres, saconsegueix convertir tot en dades informàtiques i llavors els medis es converteixen en nous medis.

                                     

2.1. Què són els nous mitjans? Manovich en "El llenguatge dels nous mitjans de comunicació

Lev Manovich en el seu llibre" El llenguatge dels nous mitjans de comunicació” defineix els nous mitjans basant-se en cinc principis:

1. La representació numèrica:

Tots els objectes dels nous mitjans són representacions numèriques per tant:

-Un objecte dels nous mitjans pot ser descrit amb un codi numèric. -I a més està sotmès a una manipulació algorítmica. -Per tant direm que els nous mitjans són programables.

Un exemple podria ser el codi ASCII o la representació hexadecimal dels colors, o el format de fotografia PNG.

2.Modularitat:

Aquest principi ens exposa la capacitat dels nous mitjans de ser representats per altres elements que sagrupen mantenint la seva identitat separada. A més si nesborrem un dells no perd el significat i els mateixos es poden combinar formant nous objectes.

Un exemple seria el codi HTML que en conjunt forma una pàgina web però cada etiqueta manté la seva identitat individual. També tindríem els píxels, els caràcters, les pàgines web, etc.

3. Automatització:

Lautomatització es dóna gràcies als principis de codificació numèrica i lestructura modular dels seus objectes en aspectes com la creació, laccés, la manipulació o la modificació.

Té dos nivells diferenciats:

Baix nivell: Mitjançant plantilles o algoritmes simples. Alt nivell: Requereix un ordinador que entengui el significat dels objectes que inclou.

Un editor de textos o un gestor de contingut són alguns dels exemples

4. Variabilitat:

Aquest principi, també surt a partir de la codificació i la modularitat, sent molt important aquest segon perquè mantinguin la seva identitat. Així els objectes mediàtics independents poden reagrupar-se i formar-ne de nous. Aquesta característica la fa molt interessant i respon molt bé al principi dels nous mitjans de tenir en compte a lusuari, ja que dóna la possibilitat de ladaptació a gustos, tendències o peticions dels usuaris.

Un exemple seria les modificacions que permet una pàgina dusuari registrat, o els canvis que poden adoptar una pàgina web modificant el css o amb un gestor de continguts modificant la plantilla.

5. Transcodificació

Amb transcodificació Manovich fa referència la transformació que experimenten els medis amb la seva informatització. Mantenint així una capa cultural i una capa informàtica. Veient-se a més modificada també la primera per la segona, fent així que es modifiqui el concepte que teníem fins ara cultural, per un nou informatitzat.

La viquipèdia com substitució duna enciclopèdia en paper, o un mail en lloc duna carta, o els arxius dun ordinador en lloc dels arxivadors són alguns dels exemples de transcodificació.

                                     

2.2. Què són els nous mitjans? Jenkins

  • Xarxa
  • Convergent
  • Innovador
  • Generacional
  • Desigual
  • Mundial
  • Cada dia
  • Apropiació
                                     

3. Interactivitat

La irrupció dels nous mitjans de comunicació ve "avalada" per làmplia possibilitat d interactivitat que aquests mitjans ofereixen als usuaris. Aquesta possibilitat dinteracció és tan àmplia que fins i tot ha arribat a modificar els patrons tradicionals de comunicació entre els creadors o productors de mitjans i els consumidors daquests.

La comunicació tradicional es basava en un tipus de comunicació "un a molts", és a dir, un ens generalment una empresa crea un mitjà de comunicació i pretén difondre els seus missatges a través del mateix al major nombre dusuaris possibles per exemple mitjançant el tiratge dun diari, o les emissions radiofòniques. Tradicionalment el receptor daquests missatges era un subjecte passiu, que es limitava a rebre aquesta informació sense possibilitat de divulgar excepte potser en petits cercles, discutir o formar una nova.

Amb laparició dels nous mitjans, el concepte de la comunicació evoluciona cap a un concepte "molts a molts". Amb les possibilitats que ofereixen aquests nous mitjans, la passivitat del receptor de la informació ha evolucionat cap a un concepte actiu. Ara qualsevol persona té al seu abast les eines necessàries i laccés la informació, per poder convertir al seu torn en un difusor daquesta.

No obstant això, la passivitat tradicional demostrada pel consumidor no pretén afirmar la inexistència total dinteractivitat en fases del procés comunicatiu anteriors a lactual. Els diaris en paper oferien i ofereixen seccions de participació en què el lector pot opinar mitjançant cartes al director. Les televisions i les ràdios permetien i permeten laccés de teleespectadors o radiooients en directe, respectivament. No obstant això, encara hi havia certa possibilitat dinteractivitat, aquesta estava limitada i de vegades censurada pels generadors de la informació. Amb laparició dels nous mitjans, no només saugmenta la capacitat dinteraccionar per part de lusuari, sinó que aquest guanya en llibertat dexpressió, tant en la forma com en el fons de la informació a transmetre.

Cal assenyalar que la interactivitat és una característica global del concepte de nou mitjà, però no és una característica inherent de totes les tecnologies dels nous mitjans. És a dir, laparició dels nous mitjans va suposar una ampliació del concepte dinteractivitat, però no totes les tecnologies associades a aquests nous mitjans presenten aquest grau dinteractivitat. Per exemple: la televisió ha sofert un canvi important en els darrers temps, principalment en el fet de la transformació de lemissió analògica la digital. No obstant això aquest canvi no ha suposat un canvi en lexperiència de lusuari a lhora de la seva interpretació: el grau dinteractivitat és similar, encara que és cert que sestan experimentant noves tecnologies, especialment en els anuncis publicitaris, que permeten a lusuari interaccionar amb el que està veient la pantalla.

Una de les manifestacions de la interactivitat en els nous mitjans es troba a les noves generacions de videojocs, els videojocs en línia, en els quals lusuari té la possibilitat de crear el seu propi personatge i interaccionar amb altres participants, generant-se una realitat virtual paral lela completament definida pels propis usuaris. Jocs com Second life shan convertit en la possibilitat, per a milions dusuaris, de reescriure les seves pròpies vides i, alhora, han obert la porta a productors, organitzacions o polítics per donar a conèixer els seus missatges en el món virtual. Per tant, la interactivitat no només cal entendre-la com la possibilitat que té lusuari de participar com a subjecte actiu en els nous mitjans de comunicació. També ofereix noves vies de comunicació als transmissors dinformació a lempara de les quals shan desenvolupat, i sens dubte es desenvoluparan, innovadores tècniques per difondre missatges, Cosa que reforça encara més la idea duna globalització mundial des del punt de vista sociocultural.



                                     

4. Seguretat

Laparició dels nous mitjans de comunicació comporta una interacció de lusuari, una participació, en molts casos directa, daquesta, en la qual aquest aporta no només nova informació o nous continguts, sinó també, en molts casos, dades personals, gustos, preferències, tendències, etc., que si no són tractats amb una privacitat adequada i una correcta política de protecció de dades, poden suposar un enorme atractiu per a tots aquells que busquen utilitzar aquests nous mitjans per a aconseguir objectius que prenen caires des del poc ètic fins a lil legal.

Potser un dels exemples més reconeguts sigui el fenomen spam correu brossa. Aquesta tàctica consisteix a bombardejar a un usuari que disposi dun compte de correu electrònic amb innombrables correus la finalitat principal és la difusió de missatges publicitaris.

El fenomen spam basa el seu funcionament en lobtenció de les adreces dels correus electrònics dels usuaris de diferents mitjans basats en Internet. Les formes dobtenció daquestes adreces són diverses i cal citar, per exemple, el donar-se dalta a llistes de correu i rastrejar la resta dadreces, comprar bases de dades dusuaris a particulars o empreses activitat il legal encara existent, utilitzar robots de cerca que recorren Internet i localitzen adreces o utilitzar tècniques DHA Directory Harvest Attack mitjançant les quals es generen infinitat dadreces dun domini concret, senvien correus a les mateixes i es filtren les que no són contestades pel servidor daquest domini amb un missatge derror.

Hi ha moltes tècniques de filtratge de missatges que permeten a lusuari protegir-se del spam, tot i que la imaginació dels "spammers" no té límit. Com ara el fet que en un principi el correu brossa es limitava únicament al correu electrònic, i actualment es pot distingir aquest fenomen en la missatgeria instantània xats o similar, el que es coneix com a APIM, la telefonia IP APIT i en els dispositius mòbils spam SMS. Una altra de les amenaces que arriba a través del correu electrònic i que amenaça la seguretat dels usuaris és el spyware programes espia. Aquests programes roben dades dusuaris sense el seu consentiment per tal de beneficiar-se econòmicament o publicitàriament. Un dels usos més habituals actualment i més perillós és el robatori de dades bancàries que pot facilitar la realització destafes bancàries als ciberdelinqüents.

Una variant del spyware és el phising, tècnica mitjançant la qual no es roben directament les dades a lusuari, sinó que és el mateix usuari el que facilita les dades després de rebre un correu electrònic on se li demanen i que prové duna font aparentment fiable. Aquest fenomen està altament relacionat amb el correu brossa, ja que lenviament de phising també sol ser massiu, i alhora sha estès a altres mitjans, els sms als mòbils smishing o la telefonia IP vishing.

Deixant de banda el correu electrònic, els problemes de seguretat derivats de lobtenció de dades personals dels usuaris sestenen a altres nous mitjans de comunicació. Un exemple clar és el de les xarxes socials, com ara facebook, twitter o similar. Recentment shan revelat casos de delinqüents que han contactat amb menors a través daquestes xarxes, guanyant-se la seva confiança i obtenint dades importants que posteriorment amenaçaven de revelar als seus coneguts si no accedien a les seves proposicions, generalment díndole sexual.

La política de privacitat daquestes xarxes socials generalment permet a lusuari mantenir en privat aquelles dades que no vulgui revelar, però per contra, no és possible controlar el registre de persones amb identitats falses que poden interaccionar amb usuaris sent aquests sense saber-hopotencials víctimes.

De laltre costat de la moneda, els diferents cossos i forces de seguretat dels estats han trobat en aquestes xarxes una nova manera de controlar possibles delinqüents i dobtenir pistes en lentorn de les víctimes. Sha arribat a donar el cas que ha estat possible detenir un delinqüent gràcies la informació que aquest facilitava en la mateixa xarxa social.

En un marc més ampli, hi ha notícies que la CIA, lFBI i altres agències de seguretat rastregen contínuament aquestes xarxes socials la recerca de potencials terroristes o persones que puguin tenir al cap atemptar contra la seguretat dels seus països.

La seguretat dels nous mitjans, com sha vist en els exemples anteriors, és un dels principals problemes amb què es troben aquests per guanyar-se la confiança dels usuaris en lactualitat. Millorar les polítiques de privacitat és una de les necessitats prioritàries per aconseguir que lús daquests nous mitjans pugui ampliar el seu camp dacció, però haurà danar acompanyat duna legislació eficaç que permeti protegir els drets dels usuaris davant la voracitat de les publicitats de les empreses i dels ciberdelinqüents que busquen, entre els usuaris daquests nous mitjans, els seus nous objectius.

                                     

5. Indústria i noves tendències

Laparició dels nous mitjans ha suposat lobertura dunes potents vies perquè les empreses puguin arribar duna forma més directa als consumidors potencials. La possibilitat defectuar una comunicació bidireccional amb el destinatari del producte final ofereix infinitat de possibilitats als creadors, tant a lhora de demanar lopinió de lusuari i incorporar al procés de creació com a lhora de realitzar noves i incisives campanyes publicitàries.

Pel que fa la interacció durant el procés creatiu cal destacar el procés davaluació heurística, per exemple en el desenvolupament de llocs web, en la creació de videojocs o en lavaluació depisodis pilots de sèries de televisió. En aquest procés lusuari potencial és seleccionat basant-se en uns perfils que sajustin al possible target comercial del producte, i aquest avaluarà un prototip daquest producte responent a un test en què es plantegen una sèrie de qüestions que permetran al desenvolupador incorporar les preferències dels usuaris al desenvolupament final del procés.

En làmbit de la publicitat, les oportunitats que ofereixen els nous mitjans han obert nous camps dexploració que han permès desenvolupar noves tècniques que permeten a lusuari no només contemplar i absorbir els diferents anuncis, sinó participar i interaccionar amb aquests.

Un exemple daquestes noves tècniques publicitàries són les anomenades campanyes de màrqueting viral. El màrqueting viral és un terme emprat per caracteritzar les campanyes de publicitat que tenen per objectiu generar una difusió exponencial dun producte o una marca a través de lefecte "boca a boca" a través dels nous mitjans, com les xarxes socials o els serveis de telefonia mòbil. Un dels primers exemples, i potser dels més reconeguts és el de la MTV i el seu famós "Amo a Laura": aquest anunci no esmentava cap producte i simulava lexistència real daquest grup, creació que, a posteriori, i un cop havia estat difós pels usuaris dinternet, va reclamar la mateixa cadena de televisió. Un altre exemple es troba en els orígens de Hotmail amb la campanya que va permetre que es donés a conèixer massivament: en enviar un correu, al final del mateix apareixia un enllaç en el qual soferia lopció dobtenir una compta gratuïta.

Un altre exemple de les noves tècniques publicitàries són els anuncis interactius. La inserció de banners en pàgines web que ofereixen a lusuari la possibilitat dampliar la informació que ofereixen, els anuncis en plataformes digitals de televisió que permeten la navegació de lusuari per continguts més amplis a través del comandament a distància, i molts altres exemples, són la clara constatació que els nous mitjans han constituït una nova autopista per als anunciants que converteixen el destinatari de la publicitat en un subjecte actiu, desterrant la passivitat tradicional.

A lempara daquestes noves possibilitats han sorgit noves empreses especialitzades en la consultoria per als nous mitjans de comunicació que asseguren que les estratègies de comunicació estiguin a lúltima pel que fa a les tendències i oportunitats que ofereix aquesta nova era.



                                     

6. Exemples

  • Realitat Virtual
  • Tecnologia 3D
  • Xats
  • Forums
  • Telefonia IP ex. Skype
  • Blogs
  • Xarxes socials
  • DVD
  • Cd-ROM
  • Publicacions digitals
  • Radios o televisions digitals tant de cadenes tradicionals como de cadenes personalitzables.
  • Llocs web
  • Podcasts
                                     

7. Bibliografia

  • Andrade, Kara, Online media can foster community Arxivat 2008-05-13 a Wayback Machine., Online News Association Convention, October 29, 2005.
  • Kennedy, Randy. "Giving New Life to Protests of Yore", The New York Times, July 28, 2007.
  • "Eight Traits of the New Media Landscape".
  • Croteau and Hoynes 2003 Media Society: Industries, Images and Audiences third edition Pine Forge Press: Thousand Oakes.
  • Robert C. Morgan, Commentaries on the New Media Arts Pasadena, CA: Umbrella Associates,1992
  • "www.unav.es". Arxivat de loriginal el 2010-02-19.".
  • Scharl, A. and Tochtermann, K., Eds. 2007. The Geospatial Web - How Geobrowsers, Social Software and the Web 2.0 are Shaping the Network Society. London: Springer.
  • Mark Tribe and Reena Jana, New Media Art, Taschen, 2006. ISBN 3-8228-3041-0.
  • Wardrip-Fruin, Noah and Nick Montfort. The New Media Reader. The MIT Press, 2003. ISBN 0-262-23227-8.
  • Turkle, Sherry 1996 "Who am We?" Wired magazine, 4.01, published January 1996,
  • Flew and Humphreys 2005 "Games: Technology, Industry, Culture" in Terry Flew, New Media: an Introduction second edition, Oxford University Press: South Melbourne.
  • "Viviendo entre pantallas - Luis Villa del Campo".
  • Holmes 2005 "Telecommunity" in Communication Theory: Media, Technology and Society, Cambridge: Polity.
  • Leah A. Lievrouw, Sonia Livingstone ed., The Handbook of New Media, SAGE, 2002
  • Oliver Grau Ed.: Media Art Histories, MIT Press/Leonardo Books, Cambridge 2007
  • Foreword. Manovich, Lev. The Language of New Media, Cambridge: MIT Press/Leonardo Books, 2001. ISBN 0-262-63255-1.
  • Oliver Grau, Virtual Art: From Illusion to Immersion, MIT Press/Leonardo Books, Cambridge 2003
  • Immersive Ideals / Critical Distances: A Study of the Affinity Between Artistic Ideologies Based in Virtual Reality and Previous Immersive Idioms by Joseph Nechvatal 1999 Planetary Collegium
  • "Newspapers and Thinking the Unthinkable” Arxivat 2010-05-06 a Wayback Machine. by Clay Shirky
  • "www.hipertexto.info".