Топ-100
Back

ⓘ Caricatura. Una caricatura és un dibuix humorístic que destaca i magnifica els trets distintius dallò retratat, usualment rostres de persones. Caricatura prové ..




Caricatura
                                     

ⓘ Caricatura

Una caricatura és un dibuix humorístic que destaca i magnifica els trets distintius dallò retratat, usualment rostres de persones. Caricatura prové del terme italià caricare, que vol dir exagerar. Els primers dutilitzar-lo, i per tant sels considera pares de la criatura, foren els germans Carracci, pintors gairebé contemporanis de Leonardo Da Vinci, que també dibuixà caricatures, seguint la teoria que el dibuix i lart han de cercar la veritat que samaga darrere les coses, i que tant es pot fer pel camí dexagerar les coses bones, com la bellesa, que és el que sha fet majoritàriament, com per laltra banda, exagerant les coses dolentes, del que en surt la imatge grotesca que conforma la caricatura.

                                     

1. Història

En sentit modern es pot considerar que la caricatura va néixer a Bolonya a finals del segle xvi a lescola dart fundada per una família de pintors, els Carracci. Els estudiants daquesta acadèmia es divertien fent retrats dels visitants sota laparença danimals o objectes inanimats, shi afegí fins i tot Gian Lorenzo Bernini. El gravador Pier Leone Ghezzi, que treballava a Roma, va continuar aquesta tradició i, per un mòdic preu caricaturitzava als turistes. El que aquests artistes italians feien eren retrats humorístics per a ús privat i gairebé mai resultaven satírics o maliciosos, en aquest sentit Giandomenico Tiepolo també va immergir-se en el gènere de la caricatura.

Un gran nombre dartistes shan interessat per aquesta deformació en negatiu, però en destaquen les imatges grotesques del Cranach, Brueghel, El Bosch, Holbein, Durer, i el mateix Leonardo.

Més tard, els anglesos van adaptar la paraula italiana per designar un dibuix grotesc amb una càrrega satírica, i batejaren com a caricatura les imatges que produïren els dibuixants que es dedicaven a criticar la societat, mostrant-ne els pitjors aspectes. A través daquesta sàtira gràfica, pretenien donar un impuls moral la societat. Els grans caricaturistes anglesos són Hoogarth, Ensor, Gillray, Rowlanson, i Cruikshank, als quals seguiran els mestres francesos que Charles Philipon va reunir al voltant de la publicació La Caricature 1825 i Le Charivari 1832: Daumier, Gavarni, Grandville, o Doré, entre daltres.

A Espanya, caricaturista en aquesta antiga accepció de la paraula, tan sols hi destaca Goya, que realitzà una sàtira ferotge amb els seus gravats. Resulta que fins aquell moment, el mot caricatura era sinònim del que avui entenem com a humor gràfic. Es tracta dimatges amb una càrrega satírica, normalment amb una vinyeta, i que combinen un petit text amb una imatge transgressora. La història de la caricatura en aquest sentit, és la mateixa que la de lhumor gràfic i lligada en cera mesura la premsa groga.

Laccepció moderna de caricatura no es correspon amb lantiga. Actualment, per a caricatura sentén el retrat duna persona, sintetitzant o exagerant-ne els trets i les faccions per aconseguir un efecte còmic, satíric o purament estètic, tres objectius ben diferents, que condicionen lestil. Per començar una caricatura ha de tenir un referent real, un personatge que hem de reconèixer gràcies la interpretació del dibuix. En anglès es distingeix el terme "portrait-chargé" del "cartoon", el primer es correspondria amb el concepte de caricatura i el segon amb el dhumor gràfic, tot i que també es fa servir per parlar dels dibuixos animats, que és una altra història gairebé més relacionat amb el cinema que no pas amb el que tractem aquí.

Catalunya ha estat una terra especialment fèrtil en caricaturistes. Des de Tomás Padró i Manel Moliné, que realitzaven les caricatures segons lescola francesa de grans caps i cossos petits, amb dibuix molt acadèmic, passem a una generació de caricaturistes renovadors, com lApa pseudònim de Feliu Elias, o Picarol Pseudònim de Josep Costa, fins a arribar a Lluís Bagaría, gran modernitzador del gènere, que va canviar-ne el concepte. La caricatura fins aleshores es limitava a exagerar, ell va començar a simplificar. La caricatura sintètica, molt més intelectualitzada, és la forma més avançada i moderna de grafisme.

                                     

2. Segle XX

A principis del segle xx, els grans modernitzadors de la caricatura, entesa com a retrat, foren els que sallunyaren de les formes del dibuix acadèmic, i donaren valor la línia, al traç per transmetre el caràcter, lessència del personatge, més que no pas la simple forma.

Les obres dels dibuixants Olaf Gulbransson a alemanya, Márius de Zayas, Miguel Covarrubias, Al Frueh i Paolo Garretto als Estats Units, Sem pseudònim de Georges Coursat a França, Max Beerbohm la Gran Bretanya i Bagaria a Espanya, renoven el panorama, trencant amb els plantejaments estètics acadèmics i estableixen les bases de la caricatura moderna. Amb aquests nous recursos, que incorporen al retrat caricaturesc els plantejaments dels moviments artístics davantguarda, com el cubisme o el futurisme, la nostra terra dóna grans valors, malauradament pendents de reivindicar: Jacint Bofarull, Salvador Mestres, Josep Escobar abans que es dediqués a dibuixar en carpanta i Zipi y Zape, Niko pseudònim de Nicolás Martínez, Josep Maria de Martín, Joaquim Muntañola, Josep Maria Serra, Marc Sitges.

Laparició al panorama caricaturesc del dibuixant nord-americà David Levine, que recuperava lestil megacefalopòdic del segle passat, feu que a partir dels anys seixanta convisquessin les dues tendències dins la caricatura. Parteixen del grafisme de Levine els estils, per exemple, de Miquel Ferreres, i també de Joan Vizcarra www.vizcarra.info encara que segueix més lestela del teutó Krüger o dels dibuixants Guillén, Manel Puyal, El Gat Invisible o Trallero dA. Just a laltra banda, pel que fa la concepció estètica, hi ha les caricatures de Toni Batllori i Tàssies, que deixen de banda el model naturalista, per endinsar-se cadascú en el seu camí estilístic, amb troballes sorprenents. Tirant per un camí del mig, que podríem anomenar de naturalisme sintètic, hi ha les caricatures des de Joaquim Muntañola i Gin pseudònim de Jordi Ginés, a les obres dEspinosa, Ismael, Kap pseudònim de Jaume Capdevila, Farruqo o Ant pseudònim dAnthony Garner, cadascú per la seva banda i treballant en el seu propi i característic estil.

Si bé molts caricaturistes també dibuixen acudits la premsa, també hi ha grans acuditaires de premsa que no són caricaturistes.

                                     
  • dibuixant, caricaturista pintor, il lustrador i crític d art català, conegut popularment pels seus pseudònims Apa pel dibuix humorístic i la caricatura i Joan
  • gran talent per captar la fesomia dels seus contemporanis a través de la caricatura i ho féu amb un innovador estil sintètic i decorativista que va revolucionar
  • L adoració de Bacus 1860 - 1862 Charles Dickens va dir: Caricatura de Lluís XVIII de França Caricatura burleta del rei Ricard III Falsa il lusió a New Farce
  • 1971 fou un caricaturista i periodista espanyol. Va ser caracteritzat per la realització d entrevistes atrevides incloent una caricatura de l entrevistat
  • assenyalats caricaturistes Raffet, Devéria i Grandville. Daumier va estar a la presó durant sis mesos precisament per haver realitzat una caricatura en la
  • La paraula anglesa cartoon caricatura té diversos significats, en funció de certes formes molt diferents d arts visuals i d il lustració. Els artistes
  • part en un concurs internacional de caricatura celebrat a Nova York on hi va obtenir el primer premi amb una caricatura de Francesc Macià, en competència
  • tron espanyol, abril de 1869. Caricatura del caciquisme i el frau electoral, a la capçalera el polític Sagasta. Caricatura respecte a la I República. Entre
  • il lustrador de diferents llibres i, finalment, va triomfar en la vessant de la caricatura publicant en una gran quantitat de revistes i diaris de l època. En una
  • Avui en dia, del que aleshores se n anomenava caricatura i que és l adaptació del terme caricatura en el sentit que li donaren els anglesos que per
  • de la caricatura i de l ex - libris. La seva gran habilitat artística li permeté tocar totes les tecles del dibuix, l humor gràfic i la caricatura per a
  • desembre de 1902 va ser un caricaturista germano - estatunidenc de final del segle xix. És considerat com un dels pares de la caricatura política dels Estats
  • lluita semblant a la de David i Goliat. Quan aquesta caricatura va aparèixer, el caricaturista resident i dissenyador de la coberta de Punch, Richard
                                               

Junceda

"Junceda" té aquests significats: Premis Junceda Joan García Junceda i Supervia, caricaturista, dibuixant i il lustrador

Gin
                                               

Gin

"Gin" té aquests significats: Gin, pseudònim de Jordi Ginés i Soteras, dibuixant dhumor i caricaturista català Gin tònic, còctel obtingut per la mescla de gin i tònica Gin, sinònim de Ginebra licor, en català Gin Xoriguer, marca de ginebra elaborada a Menorca amb la denominació geogràfica Gin de Menorca Gin de Menorca, denominació geogràfica per la ginebra tradicional elaborada a lilla de Menorca. Viccionari

                                               

La Flaca (desambiguació)

"La Flaca" té aquests significats: Arts La Flaca disc: senzill que dóna nom al mateix àlbum del grup Jarabe de Palo. El Gordo y La Flaca: un show dels Estats Units dAmèrica. Publicacions La Flaca: revista liberal i anticarlina, caricaturista política del segle xix a Espanya.