Топ-100
Back

ⓘ Geografia política. La geografia política és la disciplina dins la geografia humana que descriu la divisió de la Terra segons qüestions polítiques, així com els ..




                                               

Am

Am o AM té els següents significats: am, abreviació del terme llatí ante meridiem abans del migdia usat en alguns països per definir les hores del dia. El terme oposat és pm. am és labreviació d attòmetre, o 10 -18 metres. Unitats de mesura Geografia: am, codi de país d Armènia ISO 3166 -1 alpha-2 Química: Am, símbol químic de l Americi. Permís de conduir: AM és el nom del permís de conduir que habilita la conducció de ciclomotors Política: AM és labreviatura d Acord Municipal Informàtica: AM Automated Mathematician, programari dintel ligència artificial creat per Doug Lenat Música: AM, el ...

Geografia política
                                     

ⓘ Geografia política

La geografia política és la disciplina dins la geografia humana que descriu la divisió de la Terra segons qüestions polítiques, així com els processos que porten a aquesta divisió, estudiant els resultats desiguals en els processos polítics i les formes en què es veuen afectats per les estructures espacials. Convencionalment la geografia política adopta una estructura descala de tres amb el propòsit danàlisi amb lestudi de lEstat al centre, per sobre daixò és lestudi de relacions internacionals, i sota dells lestudi de les localitats. Les principals preocupacions de la subdisciplina es poden resumir en les interrelacions entre les persones, lestat i territori.

                                     

1. Història

Els orígens de la geografia política es troben en els mateixos orígens de la geografia humana i els primers practicants es refereixen principalment a les conseqüències polítiques i militars i de les relacions entre la geografia física, els territoris de lestat, i el poder estatal. En particular, hi va haver una associació estreta amb la geografia regional, que se centra en les característiques úniques de les regions, i el determinisme ambiental amb el seu èmfasi en la influència de lentorn físic en les activitats humanes. Aquesta associació va trobar la seva expressió en lobra del geògraf alemany Friedrich Ratzel qui en el seu llibre Politische Geographie 1897 va desenvolupar el concepte de lebensraum espai vital, que vincula explícitament el creixement cultural duna nació amb lexpansió territorial, i que més tard va ser utilitzat per proporcionar legitimació acadèmica a lexpansió imperialista del Tercer Reich alemany en la dècada de 1930.

El geògraf britànic Halford Mackinder va ser també molt influenciat pel determinisme del medi ambient i en el desenvolupament del seu concepte de "pivot geopolític de la història" o heartland desenvolupat per primera vegada en 1904, va argumentar que lera del poder marítim estava arribant la seva fi i que els poders terrestres eren a lascendent, i, en particular, que qui controla el cor de l Euro-Àsia controlaria el món. Aquesta teoria involucrada conceptes diametralment oposats a les idees dAlfred Thayer Mahan sobre el significat del poder marítim al conflicte mundial. A The Geographical Pivot of History fa hipòtesi de la possibilitat de la creació dun enorme imperi que no necessita fer servir el transport transoceànic costaner per proveir el seu complex industrial militar, i que aquest imperi no podia ser derrotat per la resta del món aliat contra ell. Aquesta perspectiva va ser de gran influència durant tot el període de la Guerra Freda, sustentant el pensament militar sobre la creació destats tampó entre lest i loest dEuropa central.

La teoria de Mackfinder representa un món dividit en un Heartland Europa de lEst/Oest de Rússia; Illa Mundial Euràsia i Àfrica; Illes Perifèriques i Nou Món les Amériques. Mackinder afirmav que qui controlés el Heartland tindria el control del món. Va utilitzar aquest advertiment per influir políticament enesdeveniments com el Tractat de Versalles, pel qual es van crear estats tampó entre la URSS i Alemanya, per evitar que qualsevol dells controlés el Heartland. Alhora, Ratzel va crear la teoria dels estats basats en els conceptes despai vital i darwinisme social. Va argumentar que els estats eren anàlegs als "organismes" que necessiten suficient espai on viure. Ambdós pensadors van crear la idea duna ciència política i geogràfica, amb una visió del món objectiva. Abans de la Segona Guerra Mundial la geografia política socupava en gran manera daquests temes de lluites de poder globals i influència en la política estatal, les teories anteriors van ser preses en compte pels geopolítics alemanys veure Geopolitik, com ara Karl Haushofer qui - potser sense adonar-sen - era força influenciat per la teoria política nazi. En aquell moment era força influent una manera de fer política legitimada per les teories "científiques" com a requisit "neutral" per a lexpansió de lEstat.

Lestreta associació amb el determinisme ambiental i la congelació de les fronteres polítiques durant la Guerra Freda va provocar una disminució considerable de la importància de la geografia política que va ser descrita per Brian Berry el 1968 com "un recés moribund". Tot i que en altres zones de la geografia humana al investigació vigoritzava una sèrie de nous enfocaments, incloent la ciència quantitativa espacial, estudis de comportament, i el marxisme estructural, aquestes van ser ignorades en gran manera pels geògrafs polítics el principal punt de referència dels quals seguia sent lenfocament regional. Com a resultat la geografia política daquest període va ser descriptiva, amb pocs intents de produir generalitzacions a partir de les dades recollides. No va ser fins al 1976 quan Richard Muir podria argumentar que la geografia política podria no ser un ànec mort, sinó que podria ser un fènix.

                                     

2. Àrees destudi

Des de finals de la dècada de 1970 en endavant, la geografia política ha experimentat un renaixement, i justament podria ser descrita com una de les subdisciplines més dinàmiques en lactualitat. La reactivació se sustenta en el llançament de la revista Political Geography Quarterly i la seva expansió la producció bimensual Political Geography. En part, aquest creixement sha associat amb ladopció pels geògrafs polítics dels enfocaments adoptats anteriorment en altres àrees de la geografia humana, per exemple, el treball de 1979 de Ron J. Johnston sobre la geografia electoral es va basar en gran manera en ladopció de la ciència espacial quantitativa, el treball de Robert Sack 1986 sobre la territorialitat es va basar en lenfocament conductual, el de Henry Bakis 1987 mostra el paper de les xarxes dinformació i telecomunicacions en la geografia política, i lobra de Peter Taylor 2007 sobre la teoria de sistemes mundial es deu en gran part al desenvolupament del marxisme estructural. No obstant això, el recent augment de la vitalitat i la importància de la sub-disciplina també està relacionat amb els canvis en el món a conseqüència de la fi de la Guerra Freda, inclosa lemergència dun nou ordre mundial que fins al moment només estava mal definit i el desenvolupament de nous programes dinvestigació, com ara lenfocament més recent sobre els moviments socials i les lluites polítiques que van més enllà de lestudi del nacionalisme amb la seva base territorial explícita. També hi ha hagut un creixent interès en la geografia de la política verda, incloent la geopolítica de la protesta del medi ambient, i en la capacitat del nostre aparell estatal existent i les institucions polítiques més àmplies per abordar futurs problemes ambientals de manera competent.

La geografia política ha ampliat làmbit de la ciència política tradicional reconeixent que lexercici del poder no es limita als estats i les burocràcies, sinó que és part de la vida quotidiana. Això ha donat lloc que les preocupacions de la geografia política cada vegada se sobreposin amb les daltres subdisciplines de la geografia humana com la geografia econòmica, i, en particular, amb la geografia social i cultural en relació amb lestudi de la política del lloc i Joe Painter 1995). Tot i que la geografia política contemporània manté moltes de les seves preocupacions tradicionals lexpansió multidisciplinària en àrees relacionades és part dun procés general de la geografia humana que implica la desaparició de les fronteres entre les zones anteriorment discretes destudi, i a través del qual la disciplina senriqueix en el seu conjunt.

En particulara la geografia política moderna sovint considera:

  • La influència del poder polític en lespai geogràfic
  • Com les geografies imaginàries té implicacions polítiques
  • Les relacions entre estats, i els tractats internacionals i comercials entre ells
  • Implicacions polítiques de les comunicacions
  • La relació entre els estats i les antigues colònies, i com aquestes es propaguen a través del temps, per exemple a través del neocolonialisme
  • Com i per què els estats estan organitzats en agrupacions regionals, tant formal per exemple, la Unió Europea i informal per exemple, el Tercer Món
  • Estudi de resultats electorals geografia electoral
  • Les funcions, demarcacions i vigilància de les fronteres
  • La relació entre un govern i la seva gent
                                     

3. Geografia política crítica

Vegeu també: Geopolítica crítica

La geografia política crítica es refereix principalment la crítica de les geografies polítiques tradicionals vis-a-vis les tendències modernes. Igual que amb la major part del moviment cap a geografies crítique, els arguments shan extret en gran part de les teories postmodernes, postestructurals i postcolonials. Com a exemples:

  • Teories postcolonials que reconeixen la naturalesa imperialista i la universalització de la major part de la geografia política, especialment en geografia del desenvolupament
  • Geografia feminista, que advoca pel reconeixement de les relacions de poder com a patriarcals i els intents de teoritzar les concepcions alternatives de la identitat i identitat política. Al costat de preocupacions relacionades com ara la teoria queer i estudis sobre la joventut
                                     

4. Referències

  • Taylor PJ & Flint C 2007 Political geography: world-economy, nation-state and locality Harlow: Pearson Education Lim. ISBN 0-13-196012-1
  • Johnston RJ 1979 Political, electoral and spatial systems Oxford: Clarendon Press ISBN 0-19-874072-7
  • Sack RD 1986 Human territoriality: its theory and history Cambridge: Cambridge University Press ISBN 0-521-26614-9
  • Claval P 1978 Espace et pouvoir, Paris, Presses Universitaires de France
  • Gottmann J 1952 La politique des États et leur géographie
  • Pepper D 1996 Modern environmentalism London: Routledge ISBN 0-415-05744-2
  • Sanguin A-L & Prevelakis G 1996, Jean Gottmann 1915-1994, un pionnier de la géographie politique, Annales de Géographie, 105, 587. pp73–78
  • Harvey D 1996 Justice, nature and the geography of difference Oxford: Blackwell ISBN 1-55786-680-5
  • Painter J 1995 Politics, geography and political geography: a critical perspective London: Arnold ISBN 0-340-56735-X
  • Ratzel F 1897 Politische Geographie, Munich, Oldenbourg


                                     

5. Bibliografia

  • Bakis H 1987 Géopolitique de linformation Presses Universitaires de France, Paris
  • Buleon P 1992 The state of political geography in France in the 1970s and 1980s Progress in Human Geography 16 1 pp24–40
  • Cox KR, Low M & Robinson J 2008 Handbook of Political Geography London: Sage
  • Spykman NJ 1944 The Geography of the Peace New York: Harcourt, Brace and Co.
  • Agnew J 1997 Political geography: a reader London: Arnold ISBN 0-470-23655-8
  • Bakis H 1995 ‘Communication and Political Geography in a Changing World Revue Internationale de Science Politique 16 3 pp219–311 -
  • Sutton I 1991 The Political Geography of Indian Country American Indian Culture and Research Journal 152 pp1–169.
  • Short JR 1993 An introduction to political geography - 2nd edn. London: Routledge ISBN 0-415-08226-9
                                               

Agermanament (desambiguació)

"Agermanament" té aquests significats: Agermanament, lestabliment oficial de lligams de cooperació mútua entre dues ciutats. Geografia política Agermanament moviment religiós, moviment religiós català format per laics, sacerdots diocesans, constituït el 1955 a Barcelona. Moviments

                                               

Tilden

"Tilden" té aquests significats: Tilden Illinois, localitat estatunidenca dIllinois Tilden Nebraska, localitat estatunidenca de Nebraska Geografia Biografies Samuel J. Tilden, polític demòcrata estatunidenc 1814 - 1886 Bill Tilden, tennista estatunidenc 1893 - 1953