Топ-100
Back

ⓘ Conservació i restauració. La conservació i restauració és una disciplina dedicada la preservació del patrimoni cultural, protegint-lo de la degradació per tal ..




                                               

Restauració

"Restauració" té aquests significats: Restauració absolutista a Espanya o primera restauració borbònica. Restauració francesa Restauració anglesa Anglaterra, 1660 Restauració absolutisme Europa, 1814 Història Restauració Kenmu Japó, 1333 Tercera restauració borbònica o transició democràtica espanyola Espanya, 1975 Restauració borbònica o segona restauració borbònica Espanya, 1874 Restauració Meiji Japó, 1868 Conservació i restauració Restauració art Art Restauració dimatge Altres Restauració gastronomia Viccionari

                                               

Casa del Chapiz

La Casa del Chapiz és un edifici singular, ubicat a Granada, a Andalusia, declarat Bé dInterès Cultural, compost a partir de la rehabilitació de dos habitatges moriscs del segle XVI, situats al barri granadí dAlbaicín. Des de 1932 és la seu de la Escuela de Estudios Árabes, un dels Instituts dinvestigació del CSIC.

Conservació i restauració
                                     

ⓘ Conservació i restauració

La conservació i restauració és una disciplina dedicada la preservació del patrimoni cultural, protegint-lo de la degradació per tal que estigui disponible per a futures generacions. Les activitats de conservació inclouen exàmens, documentació, tractament i cura preventiva dels objectes tractats. La definició tradicional del paper del conservador implica lexamen i conservació de patrimoni cultural fent servir "mètodes que resultin eficaços per conservar un objecte en unes en les seves condicions originals durant el màxim temps possible." Tanmateix la definició del paper del conservador sha ampliat incloent la idea dadministració ètica. El conservador aplica algunes directrius ètiques simples, com la intervenció mínima; lús de materials apropiats i mètodes reversibles, per reduir possibles problemes amb futurs tractaments, usos o investigacions; o la documentació de tot el treball realitzat.

                                     

1. Història

La cura del patrimoni cultural té una llarga història dins de les tradicions de fixació i reparació dobjectes, i en les restauracions dobres dart individuals. Durant el segle xix, els camps de la ciència i lart es van començar a entrellaçar cada vegada més i científics com Michael Faraday van començar a estudiar els efectes nocius del medi ambient a les obres dart. Louis Pasteur també va dur a terme anàlisis científiques sobre la pintura durant aquest període. Tanmateix, potser el primer intent organitzat de conservar patrimoni cultural va ser la Societat per la Protecció dEdificis Antics del Regne Unit, influïda per les publicacions de John Ruskin. La societat va ser fundada per William Morris i Philip Webb el 1877. Durant el mateix període un moviment amb propòsits similars també shavia desenvolupat a França sota la direcció dEugène Viollet-le-Duc, un arquitecte francès i teòric, famós per les seves particulars "restauracions" dedificis medievals.

La conservació es va començar a desenvolupar com a camp destudi independent a Alemanya, quan el 1888 Friedrich Rathgen es va convertir en el primer farmacèutic a ser contractat per un museu, el Koniglichen Museen de Berlín Museus Reials de Berlín. No només va desenvolupar una aproximació científica la cura dobjectes a les col leccions, sinó que també va publicar el seu propi "Manual de Conservació" el 1898.

Els inicis del desenvolupament de la conservació en qualsevol àrea del món està connectat normalment amb la creació de llocs de treballs per a farmacèutics dins de museus. El 1924 el farmacèutic Harold Plenderleith, del Regne Unit, començava a treballar en el Museu Britànic amb el doctor Alexander Scott al tot just creat Departament de Recerca Científica i Industrial, donant així naixement la professió de conservació al Regne Unit. Aquest departament havia estat creat pel museu per fixar objectes de la col lecció que shavien començat a deteriorar ràpidament com a resultat de ser emmagatzemats als túnels subterranis del Metro de Londres durant la Primera Guerra Mundial. El desenvolupament daquest departament al Museu Britànic ampliava el focus per al desenvolupament de lofici de la conservació dAlemanya la Gran Bretanya, i el 1956, Plenderleith va escriure un manual significatiu anomenat The Conservation of Antiquities and Works of Art La Conservació dAntiguitats i Obres dArt, convertint-se en un dels llibres de referència i considerat durant molt de temps com el manual bàsic dels conservadors.

Als Estats Units el desenvolupament de conservació es pot localitzar al Fogg Art Museum, on el seu director Edward Waldo Forbes, fomentava la investigació tècnica i va contractar químics com Rutherford John Gettens, que va ser el primer farmacèutic estatunidenc en ser contractat per un museu dart. Va treballar amb George L. Stout, el fundador i primer editor de Technical Studies, amb qui el 1942 va publicar Painting Materials: A Short Encyclopaedia, un altre dels llibres de referència del sector. Només una petita part de les idees i descripcions daquest llibre han quedat antiquades.

Posteriorment, a Gran Bretanya es va aprofondir en la creació de teories de conservació, facilitant que es creessin els primers organismes internacionals de conservació. L Institut Internacional per la Conservació International Institute for Conservation, IIC, es va constituir sota la llei britànica el 1950 com "una organització permanent per coordinar i millorar els coneixements, mètodes i normes de treball necessaris per protegir i preservar els materials preciats de tota mena."

El ràpid creixement dorganitzacions professionals de conservació i laparició de publicacions, diaris, butlletins, tant internacionalment com a nivell local, ha encapçalat el desenvolupament de la professió, tant a nivell pràctic com teòric. Els historiadors dart i els teòrics com Cesare Brandi també han jugat un paper significatiu desenvolupant teories de restauració i conservació. En aquests darrers anys les preocupacions ètiques han estat en el primer pla del desenvolupament en la conservació. Un dels aspectes més significatius ha estat laparició del que es coneix com a conservació preventiva. Aquest concepte es basa en part sobre els estudis iniciats per Garry Thomson al seu llibre The Museum Environment lAmbient de Museu, publicat el 1978. Thomson va estar relacionatt la National Gallery de Londres, on va establir un conjunt de directrius o controls ambientals, definint les condicions òptimes en què els objectes poden ser emmagatzemats mostrats dins del mateix museu. Tot i que les seves indicacions no es van seguir exactmanet, van servir de base per desenvolupar aquest camp de la conservació.

A Catalunya, un dels centres més representatius és el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, que es troba a Valldoreix, al Vallès Occidental.

                                     

2. Ètica

El treball dun conservator és guiat per estàndards ètics. Aquests prenen la forma dètica aplicada. Els estàndards ètics shan establert a través del món, i shan escrit directrius ètiques nacionals i internacionals, com per exemple el Codi ètic i directrius pràctiques de lAmerican Institute for Conservation o la guia Ethical issues in conservation, on es proporcionen articles sobre assumptes ètics en la conservació i directrius per la conducta professional en conservació i camps aliats; i cartes i tractats que pertanyen a assumptes ètics que impliquen la conservació de patrimoni cultural.

                                     

3. Especialitzacions

La conservació és una professió molt àmplia que abasta moltes àrees especialitzades. Algunes daquestes especialitats dins de la conservació dart inclouen:

  • Conservació dobjectes
  • Conservació de mitjans de comunicació electrònica
  • Conservació de cinema
  • Conservació de mobiliari i qualsevol tipus dobjectes realitzats amb fusta
  • Conservació de ciències naturals
  • Conservació dart contemporani
  • Conservació de fotografia
  • Conservació arquitectònica
  • Conservació de documents gràfics, especialitat en tenir cura de tota mena de textos, papers, gravats, incunables.
  • Conservació de pintura
  • Conservació de Monuments historicoartístics
  • Conservació tèxtil
  • Preservació digital
                                     

4. Mètodes

Lobjectiu principal dun conservador-restaurador és anul lar o com reduir al mínim líndex de deterioració dun objecte, això es pot aconseguir o a través de mètodes intervencionistes o no-intervencionistes.

                                     

4.1. Mètodes Conservació preventiva

Molts objectes culturals són sensibles a condicions mediambientals com temperatura, humitat i exposició a llum natural i ultraviolada. Shan de protegir en un ambient controlat on tals variables es mantinguin dins duna gamma de nivells restrictius de dany. Per exemple, és necessari protegir les pintures daquarel la de la llum solar per evitar que sesvaneixin els pigments.

La conservació preventiva és un element important en les polítiques de museus i en el manteniment de col leccions. És una responsabilitat essencial dels professionals de museus crear i mantenir un ambient protector per a les col leccions que gestionen, ja sigui durant el període demmagatzematge, durant lexhibició o durant el transport dobjectes. Un museu ha de supervisar amb atenció lestat de les col leccions per determinar quan un artefacte requereix un treball de conservació i els serveis dun especialista qualificat.

                                     

4.2. Mètodes Conservació intervencionista

La conservació intervencionista és qualsevol acte dun conservador que impliqui una interacció directa sobre lobjecte analitzat. Aquests tractaments intervencionistes poden implicar netejar, suprimir el vernís, consolidar, fixar, estabilitzar, reparar o fins i tot substituir de parts de lobjecte original. És essencial que el restaurador justifiqui i documenti tot el procés de treball i els materials utilitzats, per ajudar a resoldre dubtes en futures intervencions. Aquestes accions es duen a terme per diversos motius, com mantenir la seva integritat estètica, estructural o destabilització de la mateixa peça.

Una de les normes bàsiques en processos de conservació ha estat tradicionalment la idea de reversibilitat, és a dir que totes les intervencions sobre lobjecte haurien de ser plenament reversibles, i lobjecte hauria de ser capaç de ser tornat a lestat en el qual era abans de la intervenció dels conservadors. Tot i ser un dels preceptes bàsics de la professió, aquesta teoria ha sigut àmpliament discutida entre diversos cercles professionals i actualment és considerat per molts com "un concepte borrós". Un altre principi important de la conservació i restauració és que totes les alteracions haurien de ser clarament distingibles de lobjecte original.



                                     

5. Laboratori de conservació

Els conservadors utilitzen de manera rutinària anàlisis químiques i científiques per a lexamen i tractament dobres dart. Un laboratori de conservació modern utilitza equips com microscopis, espectròmetres, i màquines de raigs x, per entendre millor els objectes i els seus components. Les dades recollides ajuden a decidir els tractaments de conservació que shauran de proporcionar a lobjecte.

                                     

6. Formació

Inicialment, la formació en conservació es basava en un procés dautoaprenentatge, on lentament es desenvolupaven les habilitats necessàries per emprendre la seva feina, ja que no estava regulada. Gradualment els estudis de conservació i restauració es van anar incorporant a lensenyament reglat, però en branques diverses que donaven lloc a titulacions de diversos nivells. Aleshores, la reivindicació duna titulació única per accedir la professió va esdevenir un objectiu preferent. La creació del Grau en Conservació restauració del patrimoni cultural va consolidar lenquadrament dels estudis de conservació-restauració en làmbit de lensenyament superior. A Catalunya els estudis superiors de conservació restauració es poden cursar a lEscola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya i la Universitat de Barcelona.

La conservació és un camp interdisciplinari, ja que es treballa basant-se en coneixements provinents de diferents disciplines, com la història de lart, larqueologia, les ciències i lantropologia, entre daltres. També han de tenir coneixements de disseny, fabricació artística, i daltres habilitats especials necessàries per a laplicació pràctica daquests coneixements.

Es així mateix un camp altament especialitzat que no tan sols requereix el coneixement de les tècniques si no també dels criteris i conceptes teòrics aplicables per a fer efectiva la preservació i el gaudi del patrimoni per les generacions futures. Les actuacions dutes a terme per persones mancades de professionalitat i de coneixements específics poden acabar esdevenint nyaps i actuacions que comportin pèrdues irreversibles cas de lEcce Homo de Borja



                                     

7. Centres de restauració

  • Centre de Restauració de la Regió de Múrcia CRRM, 1985
  • Centre de Conservació de Béns Culturals de Castella i Lleó, CCBCCL, 1988
  • Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya CRBMC, 1981
  • Centre de Conservació i Restauració de Castella-la Manxa CCRCM, 2007
  • Centre de Conservació i Restauració de Béns Culturals dExtremadura CCRBCE, 1999
                                     

8. Instituts de patrimoni

  • Institut Andalús de Patrimoni Històric IAPH, 1989
  • Institut Universitari de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València
  • Institut del Patrimoni Cultural dEspanya IPCE, 1985
  • Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals IVCR, 1989
                                     

9. Enllaços externs

  • Revista Unicum de lESCRBCC
  • Conservació-Restauració C+R Museu dArqueologia de Catalunya
  • Butlletí Rescat del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya