Топ-100
Back

ⓘ Swinging London. La paraula swinging significa marxós, és a dir que en podríem dir el Londres marxós, o la marxeta de Londres. Fou un fenomen juvenil que valora ..




Swinging London
                                     

ⓘ Swinging London

La paraula "swinging" significa "marxós", és a dir que en podríem dir "el Londres marxós", o "la marxeta de Londres". Fou un fenomen juvenil que valorava per damunt de tot el que era nou i modern. Fou una època doptimisme i hedonisme, i una revolució cultural. Té el seu origen en la recuperació de leconomia britànica després de les estretors de la postguerra de la Segona Guerra Mundial. El periodista Christopher Booker, fundador de la revista satírica Private Eye, desmentí el caràcter "encisador" dels marxosos seixanta: "Semblaria que no quedava ningú fora de la bombolla, si mirem només fins a quin punt fou extravagant, superficial, egocèntric i fins i tot força horrible".

La denominació "Swinging London" va aparèixer per primer cop la revista Time el 15 dabril de 1966 i el nom es deu a lemissora de ràdio pirata Swinging Radio England, que havia començat a funcionar poc abans. Tanmateix, "swinging" en el sentit "de moda", ja es feia servir des de principis dels anys seixanta, inclòs per lartista Norman Vaughan en el seu argot "mogut/gandul" "swinging/dodgy", a lespectacle Sunday Night at the London Palladium. El 1965, Diana Vreeland, editora de la revista Vogue, va dir: "Londres és la ciutat més marxosa del món actualment".

                                     

1. Música

Ja anunciat el 1959 per la novel la de Colin MacInnes Absolute Beginners, el Swinging London va romandre ocult fins la meitat de la Dècada del 1960, i inclogué la música de The Beatles, The Rolling Stones, The Kinks, The Who, The Small Faces i daltres artistes que van constituir el que a Amèrica en van dir la "invasió britànica", així com la creixent popularitat del rock psicodèlic de Jimi Hendrix, que en va esdevenir una icona cultural, i amb grups britànics com Cream i els Pink Floyd del principi. Aquesta música sescoltava al Regne Unit a través demissores pirates com ara Radio Caroline, Wonderful Radio London i Swinging Radio England.

                                     

2. Moda i altres símbols

Durant lèpoca del Swinging London, la moda i la fotografia es van fer un lloc la revista Queen, que va cridar latenció de la dissenyadora de moda Mary Quant.

La model Jean Shrimpton fou una altra icona del moviment, i una de les primeres supermodels que hi ha hagut. Fou la model més ben pagada del món i la més fotografiada en aquella època. la Shrimpton li deien "la cara dels anys seixanta", de manera que molts lhan considerat "el símbol del Swinging London i l"encarnació dels seixanta". Altres models molt conegudes daquella època foren Veruschka, Peggy Moffitt i Penelope Tree. La model Twiggy fou anomenada "la Reina Mod", una etiqueta que compartia amb altres, com ara Cathy McGowan, que va conduir el xou televisiu de rock Ready Steady Go! entre 1964 i 1966.

Les novetats de la moda Mod, com ara la minifaldilla, estimularen àrees comercials com Carnaby Street i Kings Road, al barri de Chelsea. La moda es convertí en un símbol de la cultura juvenil.

La bandera del Regne Unit, la Union Flag, també va ser un símbol en aquella època, en part amb el suport desdeveniments com la victòria dAnglaterra la Copa Mundial de Futbol de 1966, tot i que també és curiós que la celebració fes amb la bandera britànica, i no amb langlesa.

Daltra banda, el Mini, automòbil creat el 1959, fou emprat per una flota de taxis decorats amb publicitat que cobria tota la seva carrosseria.

                                     

3. Cinema

Aquest fenomen aparegué en diverses pel lícules de lèpoca, unes lloatòries i altres que sen riuen. Per exemple: Blowup 1966, de Michelangelo Antonioni, Darling 1965, The Knack. and How to Get It 1965, Alfie 1966, Morgan: A Suitable Case for Treatment 1966, Georgy Girl 1966, Modesty Blaise 1966, Casino Royale 1967, Smashing Time 1967, Bedazzled 1967, Up the Junction 1968 o if. 1968.

la sèrie de pel lícules còmiques Austin Powers: International Man of Mystery 1997 i Austin Powers: The Spy Who Shagged Me 1999 es va recuperar molts anys després lestètica del Swinging London, com també a The Boat That Rocked 2009.

                                     

4. Televisió

Una sèrie televisiva que reflectí lesperit del Swinging London fou The Avengers que a Espanya es presentà amb el títol Los vengadores.

El programa de televisió de la BBC Take Three Girls 1969 destacà per haver suposat el primer paper protagonista de Liza Goddard, per una evocadora cançó folk-rock Light Flight, del grup Pentangle, i per escenes on les heroïnes es mostraven vestides o despullades.

En un episodi de la sèrie de la BBC Adam Adamant Lives!, Adamant interpretat per Gerald Harper és un aventurer suspès en el temps des del 1902 li diuen: "This is London, 1966, the swinging city".

Un episodi de la sèrie de detectius Man in a Suitcase sinicia amb la frase: "This is London. Swinging London" "Això és Londres. el marxós Londres".

                                     

5. Literatura

Les novel les despies dAdam Diment estan protagonitzades per Philip McAlpine, un xitxarel lo amb el cabell llarg, fumador dherba, sortit directament de Carnaby Street per fer despia britànic.

                                     

6. Bibliografia

  • Nuttall, Jeff, Bomb culture, MacGibbon & Kee, 1968 ISBN 0-261-62617-5
  • Salter, Tom, Carnaby Street, Margaret and Jack Hobbs, 1970 ISBN 0-85138-009-3
  • Levin, Bernard, The Pendulum Years, Jonathan Cape, 1970 ISBN 0-224-61963-2
  • Melly, George, Revolt into Style, Penguin Books, 1970 ISBN 0-713-90166-7
  • Sandbrook, Dominic, Never had it so good: A history of Britain from Suez to the Beatles, Brown Little, 2005 ISBN 0-316-86083-2
  • Sandbrook, Dominic, White heat: A history of Britain in the swinging sixties, Brown Little, 2006 ISBN 0-316-72452-1