Топ-100
Back

ⓘ Llaç escorredor. El llaç escorredor és una eina associada amb els genets dalgunes cultures, tot i que pot usar-se des de terra estant. També ha estat emprat com ..




Llaç escorredor
                                     

ⓘ Llaç escorredor

El llaç escorredor és una eina associada amb els genets dalgunes cultures, tot i que pot usar-se des de terra estant. També ha estat emprat com a arma en moltes ocasions.

Un llaç escorredor és una corda amb una petita baga fixa en un dels caps i la mateixa corda que passa baldera per la baga formant un llaç que pot eixamplar-se o estrenyer-se. Quan senllaça un objecte o una part dun animal o persona, lacció de tensar la corda directament o per moviment relatiu de la part enllaçada estreny el llaç i subjeta la part esmentada amb fermesa. La baga en anglès "honda" pot estar formada per la mateixa corda anusada amb un nus adequat no escorredor, ser una baga empeçolada de la mateixa corda sobre ella mateixa o un tros suplementari, el cap de la corda plegat formant una baga i relligat de costat, una baga de cuir unida la corda, o una anella metàl lica.

En èpoques actuals la visió més immediata és la dels vaquers americans o mexicans en les pel lícules i els rodeos.

                                     

1. Història

Un baix relleu dun temple dAbidos c. 1280 aC mostra el faraó Ramsès II amb un llaç escorredor parat la mà dreta i a punt denllaçar un bou. Un poble que emprava el llaç escorredor com a arma fou el dels sagartis. Lepopeia persa Xahnamé Shahnameh en anglès o El Llibre dels Reis fa nombroses referències al llaç escorredor com a arma. Els tàtars o tàrtars usaven el llaç habitualment. Molts pobles nòmades empraven el llaç: huns,sàrmates, àvars, magiars, algunes tribus turques, els búlgars. Un llibre romà dOrient, el Strategikon de Maurici, incloïa el llaç en lequipament dels soldats a cavall. El mateix nom de "llaç" sembla derivar del llatí laqueus ", el llaç que introduïren els romans en conquerir la península Ibèrica. També els vàndals empraven el llaç, segons un mosaic que sha conservat a Cartago.

En lèpoca actual pobles com els lapons i els mongols i altres ètnies encara fan servir el llaç per a capturar rens i cavalls.

                                     

2. El llaç a lOest americà

Deixant de banda la història prèvia del llaç als territoris de la Nueva España, la introducció del seu ús a lAlta Califòrnia està ben documentat. El llaç formava part indispensable dels Soldados de Cuera, elogiats per lenginyer militar Miquel Constansó. Aquells soldats eren dragons, i el llaç els permetia controlar i dominar els cavalls, les mules i el bestiar que els acompanyaven en les expedicions dexploració i conquesta. Gairebé tots eren de Sinaloa. En la seva vessant negativa, molts daquells soldats empraven el llaç per a capturar noies i dones ameríndies per a forçar-les. El mateix pare Juníper Serra i altres missioners es queixaren daquest comportament. Lús del llaç a Califòrnia es desenvolupà de forma similar però independent la de Mèxic, a partir de la introducció inicial. Abans de la secularització de les missions californianes les tècniques de criar, aplegar el bestiar "rodeo" i enllaçar-lo estaven completament definides. La sella californiana, inspirada en la sella mexicana, tenia només una cingla. I el llaç molt llarg i de cuir cru es llançava lliure, afermant-lo al pom de la sella un cop efectuat el llançament. Això exigia una gran habilitat perquè hi havia el risc de perdre algun dit si loperació es feia malament. Ledat dor del bestiar a Texas fou molt posterior. A lestil texà, el llaç va afermat la sella de forma fixa i la sella disposa de dues cingles perquè pugui suportar lestrabada del llaç; estrabada que es pot controlar amb el sistema californio que en té prou amb una sella duna cingla.

                                     

3. Descripció dun llaç modern

Els llaços usats en rodeos i charreadas estan formats per cordes relativament rígides. En certs casos poden estat contrapesats o tenir llast afegit per a un maneig més fàcil.

Les cordes usades són de fibra de poliamida o poliéster dentre 5/16" i 3/8" de diàmetre entre 8 i 10 mm. Per als llaços més llargs sacostumen a escollir materials tradicionals.

La llargària varia entre 28-35 en les competicions en recintes tancats i fins a 45-70 en proves a lestil de Califòrnia. Els llaços de treball per a ser usats en camp obert tenen entre 50 i 100.

                                     

4. Materials

Per a fabricar llaços shan usat materials molt diversos: crins de cavall, tires de cuir de diferents animals i tota mena de fibres tèxtils. A Mèxic i els Estats Units són preuats els llaços fets de ixtle una varietat de "magüey" o atzavara, dita també "lechuguilla". Fora de les competicions de "charrería" i "rodeo" són freqüents els llaços fets de fibres sintètiques. A lArgentina són tradicionals els trenats a base de tires de cuir de poltre o de vaca. Una cançó dAtahualpa Yupanqui parla de ".yo quiero un lazo trenzado, mezcla de toro y guanaco".