Топ-100
Back

ⓘ Sistema solar a la ficció. El Sistema Solar és un tema recurrent la ciència-ficció com a marc per a les històries de la literatura i cinema daquest gènere. En a ..



                                     

ⓘ Sistema solar a la ficció

El Sistema Solar és un tema recurrent la ciència-ficció com a marc per a les històries de la literatura i cinema daquest gènere. En aquest article se citen les connotacions i aparicions més remarcables de cada astre. Entre aquests, els viatges imaginaris i exploracions la Lluna de la Terra es troben la literatura del segle xvii. A principis del segle xx, després de laugment del desenvolupament científic i tecnològic impulsat per la revolució industrial, els viatges ficticis a altres planetes del sistema solar havien arribat a ser comuns en la ficció.

La literatura primerenca sobre el sistema solar, després despeculacions científiques que daten del segle xvii, suposa que cada planeta va acollir les seves pròpies formes de vida natives - sovint suposant en forma dhumans, sinó en les actituds. La literatura posterior va començar a acceptar que havia límits establerts per la temperatura, la gravetat, la pressió i la composició de latmosfera, o la presència de líquids que establirien límits la possibilitat de la vida com la coneixem, existent en altres planetes. Al segle xix, la Lluna es veu com un desert sense aire, incapaç de sostenir la vida en la seva superfície lesperança de vida sota la superfície va continuar fins més tard. Júpiter i els planetes més enllà eren massa grans, massa freds, i contenen atmosferes compostes de substàncies químiques tòxiques. Mercuri està massa prop del Sol i la seva superfície sexposa a temperatures extremes. Els asteroides són massa petits i sense aire. A principis del segle xx, les perspectives de vida en el sistema solar es van centrar en Venus, les llunes més grans de Júpiter i Saturn, i especialment Mart.

Amb linici de lera espacial, les sondes planetàries va fer créixer el dubte sobre la probabilitat de vida extraterrestre en el sistema solar, almenys la vida de qualsevol magnitud major que organismes com els bacteris. A mitjans de la dècada de 1960, va ser establert fermament que la vida no podia tenir punt de suport en les superfícies hostils de Mercuri o Venus, i que Mart amb prou feines podia donar suport cap forma de vida macroscòpica en la seva superfície, i molt menys una civilització avançada. En la dècada de 1980 es va demostrar que les superfícies de les llunes de Júpiter també eren hostils per la vida. La ficció més recent es va centrar en el sistema solar abordant la seva exploració amb fins com ara terraformació, lenginyeria dels planetes per lhabitabilitat humana, amb la possibilitat de qualsevol tipus de vida existent.

                                     

1. Mercuri

Antigament es creia que Mercuri sempre tenia una cara enfocant al Sol i una altra que no com passa amb la Lluna respecte la Terra, fet que provocava canvis de temperatures extrems, mentre que posteriorment va desmentir-se científicament aquesta teoria, descobriment reflectit a les obres ficcionals que lusaven com a ambientació. La majoria de llibres o pel lícules associen a Mercuri amb una calor extrema que influeix en el caràcter dels seus habitants, fent-los forts i passionals. També es presenta com un planeta que serveix de font de matèries primeres als altres cossos celestes, habitat per una societat al marge del sistema general, més salvatge.

Algunes obres on juga un paper destacat són:

  • Sunshine, pel lícula sobre un Sol moribund
  • Diverses novel les dArthur C. Clarke, on apareix com a important font minera
  • La saga Star Trek
  • Iceworld 1953, de Hal Clement, un exemple de la teoria de les dues cares
  • Les sagues daventures de Leigh Brackett
  • Runaround i The Dying Night, dIsaac Asimov
                                     

2. Venus

Venus apareix com un planeta força similar la Terra però en molts aspectes el seu revers, i sovint desconegut a causa duna boira que oculta els seus habitants i omple el planeta de deserts, pantans plujosos i cels foscos. Els venusians tenen aspecte humanoide, igual que els marcians, i solen ser més propensos a locultisme que la raça humana.

Obres notables:

  • Les sèries de Stanley Grauman Weinbaum
  • The Space Merchants 1953
  • Obres de Leigh Brackett
  • The Long Rain i All Summer in a Day, de Ray Bradbury
  • Journey to Venus de Gustavus W. Pope, on apareix Venus com un planeta de dinosaures, similar la Terra primitiva
  • Space Patrol, on apareixen les amazones, un tòpic dalgunes novel les antigues per la deessa Venus que dóna nom al planeta
  • Les Venus Series dEdgar Rice Burroughs
  • 3001: The Final Odyssey, de Arthur C. Clarke
                                     

3. Mart

Els marcians són els extraterrestes més freqüents, daspecte humanoide i característiques diverses, anant des de criatures hostils que volen conquerir la Terra tòpic reforçat pel déu Mart que dóna nom al planeta fins a una espècie més intel ligent que la humana que vol ajudar-los a no destruir-se. Els marcians són amb diferència els àliens que més interaccionen amb els humans, enviant naus i missions inesperades o abduint-ne alguns dels seus habitants amb finalitat científica. El color verd és la característica comuna dels marcians més prototípics.

La proximitat la Terra ha fet que aparegui com un planeta força similar, amb variacions en característiques científiques però habitable i amb societats establertes. A vegades aquestes societats ja estan extintes i els astronautes només veuen restes que han de desxifrar. La terraformació és un tòpic lligat a aquesta proximitat: es tracta de replicar les condicions de vida de la Terra a Mart per fer-lo habitable per colònies que escapen dun planeta replet, contaminat i ple de conflictes.

Les obres més famoses que usen Mart com a escenari són:

  • Doom, la saga de videojocs
  • Santa Claus Conquers the Martians, considerada una de les pitjors pel lícules sobre el tema segons lIMDb
  • La guerra dels mons, de H G Wells.
  • Les novel les de Philip K. Dick
  • Aelita 1922, interessant per reflectir el punt de vista soviètic
  • Robinson Crusoe on Mars, pel lícula que emula les gestes de Robinson Crusoe a lespai
  • Mars Trilogy de Kim Stanley Robinson
  • Mars Projekt, dAndreas Eschbach
  • Mars Attacks!, paròdia al cinema del gènere
  • Ilium/Olympos de Dan Simmons, on es barreja la ciència-ficció amb l Odissea dHomer
  • Cròniques Marcianes, de Ray Bradbury
  • El cicle marcià dEdgar Rice Burroughs
  • LHomme de Mars, de Guy de Maupassant


                                     

4. Júpiter

Júpiter i les seves llunes són usades com a marc en diverses històries on el viatge espacial ja no és un problema i on usualment conviuen diverses espècies al cosmos interaccionant entre elles. En ser un planeta gasós, no admet la vida igual que la humana i per això adquireixen més protagonisme els seus satèl lits, especialment Europa. La seva gran mida fa que aparegui com un planeta central dins la jerarquia solar en aquelles obres que presenten classes socials ben marcades.

Entre els títols que ambienten la ficció a Júpiter, cal destacar els següents:

  • Algunes històries de Catherine Lucille Moore
  • La saga de John Varley Eight Worlds
  • Les obres dArthur C. Clarke, especialment Rendezvous with Rama
  • La saga de ciència-ficció política Bio of A Space Tyrant de Piers Anthony
  • Micromégas, de Voltaire
  • Diverses novel les dIsaac Asimov
                                     

5. Saturn

Saturn atreu pels seus anells i apareix a diverses obres del gènere, però usualment com un marc accidental, com un planeta visitat dins un viatge més extens o com a part dun sistema global, més que no pas com a ambient rellevant en ell mateix. Els satèl lits de Saturn juguen un paper rellevant, especialment Tità, ja que les seves característiques el fan molt proper la Terra; per això té presència creixent la ciència-ficció.

Algunes obres que han citat Saturn o les seves llunes com a marc important són:

  • Els Mites de Cthulhu de Lovecraft
  • The Sirens of Titan, de Kurt Vonnegut
  • Beetlejuice, film de Tim Burton
  • Off on a Comet, de Jules Verne
  • The Puppet Masters, de Robert A. Heilein
  • La saga dEnder dOrson Scott Card
                                     

6. Urà

Urà, igual que els planetes més allunyats de la Terra i els altres cossos de lespai, no sol aparèixer com a ambientació independents, sinó com a part dun sistema planetari més ampli, pel qual viatgen els protagonistes de les novel les o pel lícules. La seva distància amb la Terra fa que els seus habitants siguin monstres, robots o races ben diferents als homes.

Alguns exemples on apareixen Urà i els seus satèl lits:

  • A World Out of Time 1976
  • Les diverses aventures de Buck Rogers, on sintrodueixen els robots uranians
  • The Chronicles of Amber, de Roger Zelazny
                                     

7. Neptú

Malgrat el déu que li dóna nom, Neptú no apareix com un planeta aquàtic amb lexcepció de les aventures del Captain Future als anys 50, sinó que reflecteix fidelment els descobriments científics sobre ell a cada època, incloent laddició de les seves llunes com a escenari per la ficció. És a dir, les descripcions sobre Neptú van canviant segons el progrés de lastronomia, tot i incloure extraterrestres o viatges tripulats que no shan produït la realitat.

Obres destacades:

  • Last and First Men, dOlaf Stapledon
  • Urusei Yatsura, un dels animes que retrata Neptú com a planeta gelat, una descripció freqüents
  • La pel lícula Event Horizon
                                     

8. Plutó

Plutó gaudeix de gran popularitat la ciència-ficció, ja que es va descobrir molt tard en comparació amb els seus planetes veïns el 1930 i perquè va perdre la seva classificació com a planeta en un debat el 2006 es denomina planeta nan des daleshores. Això, unit la seva mida petita i a les seves excentritats orbitals, el van fer un nom conegut per als autors del gènere, que el van triar per ubicar les seves obres.

Alguns exemples serien:

  • La saga Star Trek
  • Vacuum Diagrams, antologia dhistòries de Stephen Baxter
  • Diverses obres de Larry Niven
  • Els còmics Marvel de Guardians of the Galaxy
  • Lensman series, de E. E. Smith
                                     

9. Altres planetes i cossos

Els autors han inventat lexistència daltres planetes com a part del sistema solar, o bé nhan postulat lexistència en una època pretèrita de la qual troben proves els protagonistes de les seves obres. Alguns títols rellevants serien:

  • Alf, la sèrie de televisió
  • La sèrie Doctor Who
  • El còmic Flash Gordon
  • Els còmics 2000 AD
  • La saga de Superman, nascut a Krypton
  • Charlie and the Great Glass Elevator, de Roald Dahl
  • The Illuminatus Trilogy, que aprofita la teoria duna contra-Terra o un planeta bessó a laltre costat del Sol

Els asteroides també han estat seu per a viatges de lespai, races extraterrestres i aventures, com per exemple:

  • La sèrie de dibuixos animats Futurama
  • Starship Troopers, tant els llibres com les pel lícules
  • La saga Dune
  • Armageddon pel lícula
  • Les novel les de la sèrie The Way de Greg Bear
  • El Petit Príncep


                                     

10. Els cometes

El cometa ha fascinat els homes des de lAntiguitat. Vist com un signe diví, un presagi de canvis importants i més rarament com a elements per millorar el viatge per lespai. Entre les obres que més pes donen als cometes del sistema solar dins la ciència-ficció i no com a profecia o senyal del cel, cal destacar

  • Deep Impact, exemple de films de catàstrofes còsmiques
  • In the Days of the Comet, de H.G. Wells
  • La Fin du Monde, de Camille Flammarion, on el cometa és signe de destrucció
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →