Топ-100
Back

ⓘ Humus. L humus, de vegades anomenat terra vegetal, designa la capa superior del sòl creada i mantinguda per la descomposició de la matèria orgànica, essencialme ..




Humus
                                     

ⓘ Humus

L humus, de vegades anomenat terra vegetal, designa la capa superior del sòl creada i mantinguda per la descomposició de la matèria orgànica, essencialment per lacció combinada dels animals, bacteris i de fongs del sòl. Ledafologia i la pedologia estudien entre altres matèries lhumus i el procés dhumificació. Va ser estudiat, entre daltres, pel químic alemany Justus von Liebig. Lhumus és diferent del compost perquè el primer, a més de ser dorigen natural, és també espontani, però comparteix gran part de les seves propietats especialment la seva capacitat de retenir laigua i els nutrients. Dins la biosfera lhumus és la part biològicament més activa. No hi ha humus als deserts extrems i en general en qualsevol medi desproveït de vegetació com les altes muntanyes, els camps de cultiu intensivament llaurats o els casquets glacials per exemple. El mot llatí humus, com també el mot homo "home", prové de larrel indo-europea *ghyom- que significava terra

                                     

1.1. Humificació Transformació de la matèria orgànica en humus

El procés d" humificació” pot ocórrer naturalment en el sòl, o en la producció de compost. Lhumus estable proporciona fertilitat tant des del punt de vista físic com químic, però també té propietats contra la supressió de les malalties que es donen a través del sòl. Físicament lhumus ajuda a retenir la humitat incrementant la microporositat, i facilita una bona estructura del sòl. Químicament lhumus incorpora oxigen i fa augmentar la capacitat de bescanvi catiònic. Biològicament permet que els microorganismes del sòl i els macroorganismes alimentar-se i reproduir-se. És difícil definir lhumus en termes precisos, ja que és una substància altament complexa. No té, doncs, una forma determinada, estructura o caràcter. Tanmateix al microscopi es veuen restes biològiques que han sofert una acció mecànica però no degradades químicament. Hi ha un límit difús entre lhumus i la matèria orgànica.

Les restes de les plantes contenen components orgànics: polisacàrids, proteïnes, glúcids, lignina, ceres, resines i àcids orgànics. No tots els components es degraden amb la mateixa rapidesa, essent la lignina la més resistent. Lhumus resultant és una barreja de components dorigen divers i és tant fosc com més matèria orgànica contingui.

                                     

1.2. Humificació Estabilitat de lhumus

Quan lhumus queda enfonsat per les llaurades o asfixiat per exemple per inundació permanent o compressió es degrada i allibera compostos tòxics i també metà

Quan sarriba a formar humus la matèria orgànica del sòl ha arribat a un punt destabilitat que fa que pugui romandre daquesta forma, si les condicions no canvien, durant segles o mil lennis.

La relació carboni/nitrogen permet saber la quantitat i qualitat total dhumus present.

Lhumus estable conté àcids húmics i humines i és altament insoluble, a més de ser molt resistent a una posterior descomposició. Més que nutrients proporciona una bona estructura al sòl, com a exemple destabilitat val a dir que hi ha humus provinent del període cenozoic.

Lhumus és transformat pels organismes del sòl. La desaparició de lhumus és accelerada en climes calents i humits per la qual cosa en climes tropicals molts sòls són pobres en matèria orgànica. En climes subàrtics i a gran altitud no es forma humus per les raons climàtiques oposades. Entre altres factors això explica la fertilitat natural dels sòls en climes temperats.

La taxa per la qual la matèria orgànica bruta promou quan és ràpida o limita quan és lenta la coexistència de plantes, animals i microorganismes en els ecosistemes terrestres.

Lhumus és una substància col loidal per tant emmagatzema nutrients per quelació fent que no es lixivien per la pluja o el reg.

Lhumus pot emmagatzemar el 80–90% del seu pes en humitat permetent suportar certa sequera.

Durant el procés dhumificació els microbis bacteris i fongs secreten gomes i mucílags que contribueixen a donar una estructura grumollosa al sòl i lairegen. A més substàncies tòxiques com els metalls pesants o excés de nutrients poden quedar quelades empresonades i no salliberen al medi ambient.

                                     

2. Formes dhumus

Sota pendents i en bones condicions, la capa dhumus rarament passa dels 30–40 cm. Nhi ha més gruix a les valls i en fondalades.

Segons que lhumus es formi en un sol airejat o asfixiant motivat per exemple per la saturació total amb aigua o per una compactació repetida es pot classificar lhumus en dues categories.

Humus formats en aerobiosi:

  • El mor, amb una capa superficial de matèria orgànica gens o poc humidificada, es presenta en els boscos i les landes amb feble activitat biològica, cosa que alenteix la descomposició de les restes vegetals portant cap a una acidificació del sòl i un fenomen de podzolització. La terra de bruc és un exemple dhumus tipus mor. La fondària daquest tipus dhumus és considerable, però això no representa un criteri didentificació. Els incendis sovint és el mitjà pel qual aquesta forma dhumus troba el seu equilibri, ja que restaura els nutrients immobilitzats en la capa orgànica
  • El mull, amb una bona incorporació de la matèria orgànica i de la matèria mineral realitzada principalment pels cucs de terra, Lhumus del tipus mull és present als boscs amb activitat biològica intensa i als prats. Shi troba aleshores que restes de fulles mortes de lany precedent i una capa de gruix variable de matèria organo-mineral de color bru. Aquest sòl és ric en elements nutritius, la mineralització sefectua ràpidament: és un medi ideal per als cucs de terra llevat del cas que els sol sigui calcari rendzina negra forestal. En les regions tropicals sabana i els medis semideserts, el mull pot ser produït per altres organismes que facin forats com els tèrmits i els insectes de la família Tenebrionidae;
  • El moder, amb una capa superficial de matèria orgànica no incorporada, humidificada per la fauna biològica i els fongs, es presenta en els boscos i les landes amb activitat biològica mitjana Shi aprecien la tardor les fulles de lany que experimenten una descomposició sobretot a càrrec dels fongs, però també shi veuen les fulles de lany precedent parcialment descompostes i reduïdes a una xarxa de nervis amb nombrosos filaments de fongs i de micorrizes) i sobretot de boletes fecals provinents danimals que viuen en la fullaraca i la capa dhumus que és dun gruix de pocs mil límetres fins a uns quants centímetres. Lolor de fongs és característica

Humus formats en anaerobiosi:

  • La torba, conté una gran quantitat de residus vegetals identificables, de vegades de milers danys dantiguitat. Es tracta dun veritable arxiu del medi ambient. La torba es forma en medis inundats de manera permanent, en presència duna vegetació aquàtica densa i amb fort creixement La torba amaga pòl lens que permeten reconstruir la història dun paisatge fins èpoques molt antigues;
  • Lanmoor, conté una gran quantitat de matèria orgànica humidificada, barrejada amb argiles. Lamor es forma en medis temporalment inundats, per exemple al llarg de rius, la fase de dessecació permeten desenvolupar els processos biològics que porten la humificació


                                     

3. Complex argil lohúmic

Els complexos argil lohúmics CAH són constituïts per lassociació dargila i humus, tots dos en estat floculat seguit dun treball dels microorganismes del sòl, en particular dels cucs de terra, que si es posen en un medi líquid com seria un tub dassaig poden enllaçar aquestes molècules que és tan negativament polaritzades per un catió bivalent: el calci Ca++. Un cop dessecats aquests complexos són estables i insolubles i expliquen la resistència enfront lerosió el manteniment de la seva estructura i de la seva excepcional capil laritat. Aquests complexos es poden fixar en els metalls pesants limitant així la seva transferència a les plantes.

                                               

Mull

"Mull" té aquests significats: Illa de Mull, una illa del nord-oest dEscòcia que pertany al Argyll & Bute Council Mull humus Mull Indiana, Estats Units