Топ-100
Back

ⓘ Obra Cultural Balear. L Obra Cultural Balear o, de forma abreviada, OCB, és la institució cívica i cultural de més influència a les Illes Balears pel que fa la ..



                                               

Llista de monuments de Riba-roja dEbre

Llista de monuments dAscó inclosos en lInventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya per al municipi de Riba-roja dEbre. Inclou els inscrits en el Registre de Béns Culturals dInterès Nacional catalogats com a monuments històrics, els béns culturals dinterès local de caràcter immoble i la resta de béns arquitectònics integrants del patrimoni cultural català. La Punta del Duc, dels Espais històrics Batalla de lEbre, està compartit amb la Pobla de Massaluca vegeu la llista de monuments de la Terra Alta

                                     

ⓘ Obra Cultural Balear

L Obra Cultural Balear o, de forma abreviada, OCB, és la institució cívica i cultural de més influència a les Illes Balears pel que fa la promoció de la llengua catalana i la cultura pròpies del poble balear i defensar-ne el dret al ple autogovern. Juntament amb Acció Cultural del País Valencià i Òmnium Cultural forma la Federació Llull.

Va ser fundada el 31 de desembre de 1962 a Palma per un grup de 31 socis fundadors - entre els quals, Josep Capó, Guillem Colom, Miquel Forteza i Pinya, Miquel Fullana i Llompart, Miquel Marquès i Bernat Vidal - gràcies a una iniciativa del filòleg menorquí Francesc de Borja Moll, amb lobjectiu de promoure la llengua i la cultura pròpies. Aquesta entitat és la continuadora històrica de la tasca de lAssociació per la Cultura de Mallorca 1923-1936 –presidida, entre altres, per Emili Darder– que fou editora de l Almanac de les Lletres i de la revista La Nostra Terra, màxim exponent del pensament literari de lEscola Mallorquina.

                                     

1. Història

Obra Cultural Balear fou fundada el 31 de desembre de 1962, data de celebració de lentrada del Rei en Jaume la ciutat de Mallorca. Lorganització continuà amb la tasca iniciada per lAssociació per la Cultura de Mallorca, fundada el 1923 i desapareguda el 1935 a causa de lalçament franquista.

LOCB aixoplugà les forces de resistència política i cultural al franquisme. Durant la Transició, vetllà pel reconeixement oficial del català i de la cultura pròpia, organitzà cursos de llengua i cultura catalanes i patrocinà la gran manifestació per lautonomia del 29 doctubre de 1977, la concentració pública autonomista més gran feta a Mallorca; tot plegat contribuí la sensibilització sobre la identitat nacional de les Illes Balears. Durant la dècada de 1980 lorganització es professionalitzà, sinicià la publicació de la revista cultural El Mirall, facilità la recepció demissions televisives i radiofòniques en català daltres àmbits dels Països Catalans i organitzà el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1986.

El 1991 lOCB promogué i coordinà la plataforma Volem Comandar Ca Nostra que reuní, per primera vegada des de la Segona República Espanyola, en el Teatre Principal, tota la societat civil a favor del reconeixement de les Balears com a nacionalitat històrica i de les seves reivindicacions nacionals. La iniciativa va aconseguir agrupar entitats empresarials, sindicals, socials, mediambientals, universitàries, religioses i culturals, i va formar un bloc civil que es manté i es renova des daleshores per a totes les manifestacions per la llengua i lautogovern. El 1995 tingué lloc la primera Diada per la Llengua i lAutogovern, que se celebrà cada mes de maig fins al 2004 per reclamar una política lingüística ferma i decidida de les institucions, i principalment del Govern Balear, que té el mandat estatutari de protegir la llengua catalana. El 1995 es va fer una cadena humana amb la participació de 30.000 manifestants; lany següent, el 1996 la plaça Major de Palma es va omplir formant un immens mosaic humà amb la llegenda Som Comunitat Històrica. El 1997 es va celebrar un gir radical en lactuació institucional a favor del català, la millora del sostre de competències autonòmiques i el reconeixement dun Estatut dinsularitat. La plaça de Cort fou lescenari de la Diada de 1998, on simbòlicament milers de persones tornaren a plantar cara la deixadesa institucional davant el retrocés de lús del català: els ciutadans volien més cotes dautogovern per a les Balears i una defensa més ferma de la llengua catalana. El mateix varen demanar els 25.000 manifestants que col lapsaren tot el centre de Palma amb la manifestació de 1999, sota el lema Per uns Governants que defensin la llengua. La Diada del 2000 llançà, des de Ses Voltes, un missatge de solidaritat al món: Junts per la llengua.

Lascensió al poder de Jaume Matas, del Partit Popular, comportà un retrocés en els àmbits dactuació de lObra Cultural Balear. El 2003 el govern balear tancà Som Ràdio i, al voltant daquests anys, retallà pressuposts de normalització lingüística, féu minvar la presència del català a ladministració pública i promulgà el Decret Fiol en ensenyament. LOCB impulsà, com a resposta, la plataforma Som i Serem Ràdio 2003 i lAssemblea per la Llengua 2004. Lany 2007, dia 5 de maig, es visqué la diada amb més afluència de públic de la història de lentitat, unes 30.000 persones aproximadament, les quals van ajudar a compondre un altre mosaic humà semblant al donze anys enrere. En aquesta ocasió, la llegenda fou El futur és nostre.

                                     

2. Projectes

Entre els projectes més reeixits de lObra cal destacar:

  • El Mirall, revista de lentitat.
  • Paraula, centre de serveis lingüístics.
  • Ona Mediterrània, coordinada per Francesc Ribera.
  • Fundació Voltor, que permet la recepció dels senyals de televisió a Mallorca de les emissores que emeten en català la península, com per exemple TV3.
  • Joves de Mallorca per la Llengua, organització juvenil que té per objectiu promocionar lús de la llengua catalana a Mallorca.
                                     

3. Presidents

  • 2005-2018: Jaume Mateu i Martí
  • 1976-1983: Josep Maria Llompart de la Peña
  • 1983-1987: Ignasi Ribas Garau
  • 2018-actualitat: Josep de Luis Ferrer
  • 2003-2004: Sebastià Frau i Gaià
  • 1962-1969: Miquel Forteza i Pinya
  • 1991-2003: Antoni Mir i Fullana
  • 1970-1976: Climent Garau Arbona
  • 1990-1991: Bartomeu Fiol i Móra
  • 1987-1989: Miquel Alenyà Fuster
                                     

4. Premis 31 de desembre

Des de 1987, lOCB convoca anualment els Premis 31 de desembre, adreçats a reconèixer i estimular les actuacions favorables la llengua i la cultura pròpies, i la consciència nacional. Aquests guardons, fins a set, es lliuren durant la Nit de la Cultura, acte en el qual es reuneixen cada any més de 1.000 persones representatives de tota la societat balear i del conjunt de làrea lingüística.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →