Топ-100
Back

ⓘ Ciència-ficció. La ciència-ficció o anticipació és un gènere literari de ficció on els relats sovint ens presenten els efectes o les repercussions dels avenços ..



                                               

LIV edició dels Premis Ariel

La LIV edició dels Premis Ariel, organitzada per lAcadèmia Mexicana dArts i Ciències Cinematogràfiques, es va celebrar el 2 de juny de 2012 al Palau de Belles Arts de la Ciutat de Mèxic. Durant la cerimònia, presentada pel nou director de l’AMACC Carlos Carrera va lliurar el premi Ariel a 26 categories en honor a les pel lícules estrenades el 2011. Les pel lícules més nominades foren Pastorela i Días de gracia, dos retrats de la violència a Mèxic. Es va fer un homenatge a lex president de lAMACC, Pedro Armendáriz Jr., que acaba de morir. Després del retard del pressupost que se li anava a ...

                                               

LVI edició dels Premis Ariel

La LVI edició dels Premis Ariel, organitzada per lAcadèmia Mexicana dArts i Ciències Cinematogràfiques, es va celebrar el 27 de maig de 2014 al Palau de Belles Arts de la Ciutat de Mèxic. Durant la cerimònia, l’AMACC Carlos Carrera va lliurar el premi Ariel a 26 categories en honor a les pel lícules estrenades el 2013. La gala fou presentada pels actors Regina Orozco i Enrique Arreola i transmesa per Canal Once amb una hora de diferència. Les dues pel lícules més nominades eren La jaula de oro i Heli, amb 14 nominacions cadascuna. Mentre que la primera fou la gran triomfadora, amb nou prem ...

                                               

Lori Singer

Lori Singer és una actriu, violoncel lista, cantant i model estatunidenca. Filla del director dorquestra Jacques Singer, va créixer a Portland, Oregon, on el seu pare va exercir de director dorquestra de la Simfonia dOregon del 1962 al 1972. Singer va ser un prodigi musical, que va debutar com a violoncel lista amb la Oregon Symphony als tretze anys i va ser acceptada posteriorment la Juilliard School, on es va convertir en la graduada més jove de la institució. A principis dels anys vuitanta, va signar amb Elite Model Management abans de passar a centrar-se en la interpretació. Va ser esc ...

                                               

LV edició dels Premis Ariel

La LV edició dels Premis Ariel, organitzada per lAcadèmia Mexicana dArts i Ciències Cinematogràfiques, es va celebrar el 28 de maig de 2013 al Palau de Belles Arts de la Ciutat de Mèxic. Durant la cerimònia, presentada pel nou director de l’AMACC Carlos Carrera va lliurar el premi Ariel a 26 categories en honor a les pel lícules estrenades el 2012. Les nominacions es van fer públiques el 10 dabril i les dues pel lícules amb més nominacions eren La vida precoz y breve de Sabina Rivas i El premio. Finalment, La vida precoz y breve de Sabina Rivas va rebre quatre premis i El premio tres. El f ...

                                               

LVII edició dels Premis Ariel

La LVII edició dels Premis Ariel, organitzada per lAcadèmia Mexicana dArts i Ciències Cinematogràfiques, es va celebrar el 27 de maig de 2015 al Palau de Belles Arts de la Ciutat de Mèxic en un acte presentat per Regina Orozco y Enrique Arreola. Durant la cerimònia, l’AMACC Carlos Carrera va lliurar el premi Ariel a 26 categories en honor a les pel lícules estrenades el 2013. Els nominats van ser donats a conèixer el 13 dabril del 2015 pels actors Sofía Espinosa i Luis Gerardo Méndez la Ciutat de Mèxic La gran triomfadora va ser Güeros, que de dotze nominacions va rebre cinc premis Ariel. ...

                                               

LVIII edició dels Premis Ariel

La LVIII edició dels Premis Ariel, organitzada per lAcadèmia Mexicana dArts i Ciències Cinematogràfiques, es va celebrar el 28 de maig de 2016 a l’Auditori Nacional de la Ciutat de Mèxic en un acte presentat pels benshis Irene Akiko Lida i Hernán del Riego. Durant la cerimònia, l’AMACC Carlos Carrera va lliurar el premi Ariel a 26 categories en honor a les pel lícules estrenades el 2015. Els nominats van ser donats a conèixer el 13 dabril del 2016 pels actors Adriana Paz i Juan Manuel Bernal en la Cineteca Nacional, des de la Ciutat de Mèxic. La cerimònia no es va deslliurar de la polèmica ...

                                               

LX edició dels Premis Ariel

La LX edició dels Premis Ariel, organitzada per lAcademia Mexicana de Artes y Ciencias Cinematográficas, es va celebrar el 5 de juny de 2018 al Palau de Bells Arts de la Ciutat de Mèxic. Prèviament, el 23 dabril, les actrius Ilse Salas i Tiaré Scanda van anunciar els nominats durant un esdeveniment en la Cineteca Nacional. En aquesta cerimònia es van lliurar premis en 26 categories. Va ser televisada a Mèxic per Canal 22 i a més per primera vegada es va projectar la sala 3 de la Cineteca Nacional. la cerimònia, es va reconèixer amb lAriel dOr a lactriu Queta Lavat i al fotògraf Toni Kuhn. ...

                                               

Literatura dEgipte

La literatura dEgipte té els seus orígens en el Antic Egipte i és una de les primeres literatures conegudes. Els egipcis van ser la primera cultura en desenvolupar una literatura tal com se la coneix avui dia.

Ciència-ficció
                                     

ⓘ Ciència-ficció

La ciència-ficció o anticipació és un gènere literari de ficció on els relats sovint ens presenten els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, i tot això acompanyat daventures i de situacions commovedores i sorprenents. El seu nom deriva duna traducció incorrecta del terme en anglès, science fiction, la traducció correcta seria ficció científica.

La ciència-ficció pot incorporar tota mena de característiques daltres disciplines però principalment es caracteritza per lespeculació amb elements del món actual, projectant-los en un futur més o menys proper; a diferència de la fantasia que juga amb mons paral lels o ambientats en un passat remot i amb més presència delements sobrenaturals. la fantasia es pot canviar qualsevol element de la realitat, tants com es vulguin, mentre que en la ciència-ficció es tendeix a canviar-ne un sol i fer-ne una hipòtesi de com seria la realitat amb aquest factor diferent.

                                     

1.1. Característiques Temes

  • Maquinisme / Tecno-prediccions: possibles invents o descobriments científics i tècnics, i els seus efectes.
  • Noves Societats amb noves races, diferents sexualitats o uns rols de gènere diferents dels de la societat imperant. Això va obrir un ventall que aborda amb més llibertat temàtiques menys tractades la literatura més majoritària.
  • Futurs propvinents utòpies/distòpies i paradoxes temporals diacronies, centrant-se habitualment en el desenvolupament científic o social, com per exemple la plaga grisa.
  • Contacte amb extraterrestres intel ligents no i les seves conseqüències.
  • Diferenciació de lésser humà a partir de la comparança amb robots, extraterrestres i altres animals o éssers.
                                     

1.2. Característiques Elements

  • Viatge en el temps.
  • Ginecotopies: societats terrestres o extraterrestres, amb nous rols de gènere i/o noves sexualitats.
  • Futurs utòpics.
  • Robots i intel ligències sintètiques.
  • Futurs apocalíptics i profecies.
  • Biotecnologia: clonació i manipulació genètica.
  • Vida extraterrestre.
  • Exploració i colonització de lespai.
                                     

1.3. Característiques Estils

  • Distòpies
  • Ciència-ficció pura, la més clàssica i ciència-ficció suau, la més humanista.
  • Fantasia
  • Ucronies o històries alternatives
  • Ciència-ficció feminista i LGTBIQ
  • Post-ciberpunk
  • Ciberpunk, The Movement.
  • Space opera
                                     

2. Història

Lexpressió va ser encunyada en 1926 per Hugo Gernsback quan la va incorporar la portada duna de les revistes de narrativa especulativa més conegudes dels anys 1920 en Estats Units: Amazing Stories vegeu més avall. Lús més primerenc del terme sembla datar de 1851 i és atribuït a William Wilson, però es tracta dun ús aïllat i el terme no es va generalitzar amb la seva accepció actual, fins que Gernsback el va utilitzar de forma consistent després de fer un intent previ amb el terme "Scientification" que no va arribar a quallar.

Així que, fins a lany 1926 la ciència-ficció no existia com a tal. Fins a aquesta data les narracions que avui dia no dubtem a qualificar de ciència-ficció rebien diversos noms: viatges fantàstics, relats de mons perduts, utopies, novel les científiques.

El canadenc John Clute denomina aquesta època, anterior al descobriment del gènere, Proto-CF. Un nom gairebé perfecte. per a qui recordi lexcel lent film de Donald Cammell de 1977, Monstre mecànic.



                                     

2.1. Història Proto-CF des de 1818

Per a molts la primera obra de ciència-ficció amb continguts similars als del gènere, tal com avui sentén, es remunta al 1818, any que és publicat Frankenstein o el Prometeu modern de Mary Shelley. Alguns veuen elements de ciència-ficció en llegendes i mites molts segles abans.

En la mitologia grega, es conta que Dèdal, el pare dÍcar i constructor del laberint de Minos, va construir estàtues de fusta que eren capaces de moures soles -una primitiva referència als moderns robots?- hi ha la Història vertadera.

També el viatge la Lluna va ser objecte diniciatives literàries abans de 1818; dues de les més conegudes són la de Cyrano de Bergerac, segle xvii i la del Baró de Münchausen, segle xviii.

Altres han qüestionat la qualificació daquestes obres com a ciència-ficció ni tan sols com a Proto ciència-ficció; el mateix John Clute exclou lobra de Bergerac. Però qualsevol daquests contes clàssics hereten gran part de lesperit del racionalisme cartesià del segle xvii que va asseure les bases de la ciència moderna. Altres Mons de Cyrano de Bergerac és autèntica ciència-ficció. Està escrit en to de comèdia, i no és ciència moderna, però sí que recorre als termes científics de lèpoca.

En qualsevol cas, és difícil establir límits: Clute, en la seva enciclopèdia il lustrada, posa en dubte lexistència del gènere en una etapa més primerenca als finals del segle xvii, però el precursor més citat és lobra de Thomas More, Utopia en 1516, primer relat que incorpora la descripció duna societat completament imaginada i amb certs tocs que semblen acostar-se a una sèrie de principis científics. En la mateixa línia es pot citar com a precedent The Man in the Moone, de Francis Godwin, del segle xvii.

Tanmateix, gairebé tots els experts reconeixen que lobra precursora de la literatura de ficció científica va ser lobra Frankenstein o el Prometeu modern de Mary Shelley. Es pot destacar una altra de les seves obres com The Last Man 1826.

En la dècada de 1850 apareix el qui probablement passa per ser un dels autors més prolífics del segle xix en el camp de les aventures de caràcter científic, Jules Verne que en 1851 publica la seva primera obra amb contingut de ficció científica, Cinc setmanes amb globus. Laparició daquesta obra suposa una fita, atès que a partir de la seva publicació aquest gènere comença a transformar les seves intencions, i la ciència subjacent passa de ser un motiu dinquietud o de preocupació pel desconegut a ser un suport dhistòries daventures i descobriments.

                                     

2.2. Història Europa

La branca europea de la ciència-ficció va començar pròpiament la fi del segle xix amb les novel les científiques de Jules Verne 1828-1905, la ciència de les quals se centrava més aviat en invencions, així com amb les novel les de crítica social amb orientació científica dH. G. Wells 1866-1946.

Wells i Verne van rivalitzar en la primitiva ciència-ficció. Els relats i novel les curtes amb temes fantàstics van aparèixer en les publicacions periòdiques en els últims anys del segle xix, i molts dells van emprar idees científiques com una excusa per a llançar-se la imaginació. Encara que més conegut per altres treballs, Sir Arthur Conan Doyle també va escriure ciència-ficció. Lúnic llibre en el qual Charles Dickens saventura en el territori de lespeculació científica i els estranys misteris de la naturalesa en contraposició als clarament sobrenaturals fantasmes de Nadal és en la seva novel la Bleak House 1852 en la qual Dickens fa que un dels seus personatges mori per "combustió humana espontània". Dickens va investigar casos verídics registrats abans descriure sobre la matèria, per tal de ser capaç de contestar els escèptics que sescandalitzessin amb la seva novel la.

Tant Wells com Verne tenien en tot el món lectors i escriptors que seguien i copiaven els seus estils, especialment als Estats Units. Aviat estaria florint una ciència-ficció autòctona nord-americana. Els escriptors europeus van augmentar el nombre de lectors venent al mercat nord-americà i escrivint en aquest estil.

El següent gran escriptor britànic de ciència-ficció després dH.G. Wells va ser John Wyndham 1903-1969. Aquest autor agradava de referir-se la ciència-ficció amb el nom de "fantasia lògica". Abans de la Segona Guerra Mundial, Wyndham va escriure exclusivament per a les revistes pulp, però després de la contesa es va fer famós entre públic en general, més enllà de lestreta audiència dels seguidors de la ciència-ficció. La fama li va venir de la mà de les seves novel les El dia dels trífids 1951, El Kraken aguaita 1953, Les crisàlides 1955 i Els cucuts de Midwich 1957.

Fora de làmbit anglosaxó cal destacar la figura del txec Karel Čapek, introductor del terme robot en la seva obra teatral R.U.R. i creador del clàssic de la ciència-ficció La guerra de les sargantanes el 1937.



                                     

2.3. Història Estats Units

En els Estats Units dAmèrica del Nord el gènere pot remuntar-nos a Mark Twain i la seva novel la Un Ianqui la cort del Rei Artús, una novel la dhistòria alternativa que explora termes científics encara que emmarcats en una ficció cavalleresca. Mitjançant el recurs la "transmigració de lànima" i la "transposició dèpoques i cossos" el ianqui de Twain és transportat cap enrere en el temps i arrossega amb ell tot el coneixement de la tecnologia del segle xix. Els resultats són catastròfics, ja que la cavalleresca aristocràcia del Rei Artús es veu pervertida pel notable poder de destrucció que ofereixen màquines com les metralladores, els explosius i els filats de filferro. Escrita el 1889, Un ianqui. sembla predir successos que van passar 25 anys després, el 1914, quan les velles idees cavalleresques europees sobre lart de la guerra van quedar arraconades per les noves armes i les tàctiques de la Primera Guerra Mundial.

Un altre autor que escriví històries daquest tipus és Jack London. Lautor de les novel les daventures en el salvatge Yukon, Alaska, i el Klondike, també va escriure històries sobre extraterrestres The Red One, sobre el futur El taló de ferro o sobre els conflictes del futur La invasió sense precedents. També va escriure una història sobre la invisibilitat i una altra sobre una arma denergia per la qual no existia cap mena de defensa. Aquestes històries van impactar en el públic americà i van començar a perfilar alguns dels temes clàssics de la ciència-ficció.

Però lautor americà que millor simbolitza el naixement als Estats Units de la ciència-ficció com a gènere de masses és Edgar Rice Burroughs qui, poc abans de la Primera Guerra Mundial, publica Sota les llunes de Mart 1912 en diversos números duna revista especialitzada en aventures. Burroughs va seguir publicant en aquest mitjà durant la resta de la seva vida, tant fantasia científica com històries daltres gèneres ; però, les històries de John Carter cicle de Mart i Carson Napier cicle de Venus, aparegudes en aquelles pàgines, avui dia es consideren joies de la ciència-ficció més primerenca.

No obstant això, el desenvolupament de la ciència-ficció americana com a gènere literari específic cal retardar-lo fins a 1926, lany que Hugo Gernsback crea Amazing Stories, la primera revista dedicada exclusivament a les històries de ciència-ficció. Per altra banda, atès que, com és ben conegut, va ser ell qui va triar el terme scientifiction per a descriure aquest gènere incipient, el nom de Gernsback i el vocable al que va donar origen han quedat units per la posteritat. I, encara que les històries que es publicaven en aquesta i altres revistes pulp amb un èxit cada vegada major, no gaudien de laval de ser literatura seriosa i la majoria les consideraven sensacionalisme literari, la veritat és que una revista dedicada enterament a un gènere com la fantasia científica amb el seu nou i flamant nom va tenir un gran impacte en la percepció del públic i va atreure a molts la lectura de les històries despeculació científica.

                                     

2.4. Història LEdat dOr 1938-1950

Amb lentrada en escena, el 1938, de leditor John W. Campbell i la seva activitat la revista Astounding Science Fiction fundada en 1930 i la consagració dels nous mestres del gènere: Isaac Asimov, Arthur C. Clarke i Robert A. Heinlein, la ciència-ficció va començar a guanyar estatus com a gènere literari, especialment amb Heinlein, el primer autor que va aconseguir editar històries en publicacions més generals i va dotar aquest gènere duna major maduresa, influint poderosament en el seu desenvolupament posterior.

Les incursions en el gènere dautors que no es dedicaven exclusivament la ciència-ficció també li van donar respectabilitat; autors com Karel Čapek, Aldous Huxley i C. S. Lewis. Les revistes mostraven cridaneres portades amb monstres dulls de mosca i dones mig nues, donant una imatge interessant per al que era el seu públic principal: els adolescents.

Després de la Segona Guerra Mundial es produeix una transició del gènere. És lèpoca en la qual els contes comencen a ser desplaçats per les novel les i els arguments guanyen en complexitat. Es funden noves revistes: fins a 15 en un només un any; i alguna fins i tot creua fronteres com la francesa Galaxie germana de la nord-americana Galaxy que comença a publicar-se lany 1950, ara el gènere comença ja a sortir del terreny exclusiu del pulp.

                                     

2.5. Història LEdat de Plata 1951-1965

Possiblement, el que es pot considerar com el primer títol notable de la postguerra no va ser escrit per un autor habitualment catalogat com escriptor de ciència-ficció i, de fet, el llibre ni tan sols va ser catalogat com a tal pel seu editor; però sens dubte ho és, i va donar al seu autor fama mundial; ens referim a 1984 1948 de George Orwell. Però la millor targeta de visita del període dels 50 és la munió descriptors que han estat la columna vertebral del gènere fins a gairebé finals de segle: Robert A. Heinlein, Isaac Asimov, Clifford D. Simak, Arthur C. Clarke, Poul Anderson, Philip K. Dick, Ray Bradbury, Frank Herbert i molts altres.

Quant als títols, aquesta època ens ha donat llibres que avui es consideren clàssics: Cròniques marcianes o Fahrenheit 451 de Ray Bradbury, Mercaders de lespai de Frederik Pohl i Kornbluth, Més que humà de Theodore Sturgeon; sense oblidar La fi de leternitat dAsimov, i Loteria solar o Lhome en el castell de Dick. Algunes daquestes històries foren adaptades al cinema o la televisió; La taronja mecànica de Anthony Burgess nés un exemple.

També és en aquesta època quan comencen a atorgar-se els Premis Hugo, la primera edició dels quals va ser en 1953.

En realitat, malgrat que des del punt de vista acadèmic sha vingut a qualificar com "edat dor" letapa compresa entre els anys 1938 i 1950, per a molts, caldria estendre-la uns quinze anys.

Lúltima novel la digna desment daquest període és Duna de Frank Herbert. No cal pensar que després de la seva publicació, en 1965 hi hagués una revolució que canviés el panorama de forma dràstica, però un nou estil començava a guanyar el crèdit dels afeccionats.

A partir de la dècada del 1960 el gènere comença a donar-se-li atenció acadèmica seriosa.

                                     

2.6. Història La Nova Onada 1965-1972

Els anys transcorreguts entre 1965 i 1972 fou el període de major experimentació literària de la història del gènere. la Gran Bretanya es pot associar amb larribada de Michael Moorcock la direcció de la revista New Worlds. Moorcock, llavors un jove de 24 anys, va donar espai a les noves tècniques exemplificades en la literatura de William Burroughs i J. G. Ballard.

Els temes van començar a distanciar-se dels típics robots i imperis galàctics de les edats dor i plata de la ciència-ficció, centrant-se en temes més socials fins aleshores inexplorats: la consciència, els mons interiors, relativització dels valors morals, etcètera.

Als Estats Units, els ecos dels canvis experimentats en el panorama britànic van tenir el seu reflex. Autors com Samuel R. Delany, Judith Merrill, Fritz Leiber, Philip K. Dick, Philip J. Farmer i Robert Silverberg, representen lessència de les noves vies daquest gènere literari de caràcter especulatiu.

Durant un temps, els nous temes i estils feren eclosió i van arribar a copar la major part dels guardons més importants. I, encara que els mestres consagrats del gènere seguien tenint els seus lectors, semblava que les noves vies haurien dimposar-se. Però, sobtadament, els lectors començaren a retornar als antics temes.Tot i això, el panorama literari ja no era el mateix, havia crescut i madurat; els lectors ara entenien que el gènere podia ser molt més que lleis de la robòtica i psico-història.



                                     

2.7. Història El ciberpunk anys 80

En la dècada de 1980, les cada vegada més omnipresents computadores i laparició de les primeres xarxes informàtiques globals van disparar la imaginació de joves autors, convençuts que tals prodigis produirien profundes transformacions en la societat. Aquest germen va cristal litzar principalment en el moviment ciberpunk, un terme que aglutinava una visió pessimista i desencantada dun futur dominat per la tecnologia i el capitalisme salvatge amb un ideari punk rebel i subversiu, freqüentment anarquista. Una nova generació descriptors va sorgir sota aquesta etiqueta, encapçalats per William Gibson i Bruce Sterling.

                                     

3. Obres destacades

És una empresa arriscada assenyalar els autors i autores més destacats de qualsevol gènere literari els grans mestres. Sempre hi ha gustos, preferències i opinions. I en un gènere literari jove com el de la ciència-ficció, hi ha molts autors novells, que són grans promeses, però que no entrarien en la llista dels més importants dels experts i afeccionats. També hi ha incursions dautors molt coneguts practicants habituals daltres gèneres, però les obres mestres dels quals no es troben en el camp de la ciència-ficció. La preeminència dels autors nord-americans i britànics en aquest gènere és evident, el que no necessàriament implica que en català no hi hagi escriptors i escriptores reconeguts.

                                     

4. Revistes

La ciència-ficció està ineludiblement lligada a les revistes. La mateixa expressió "ciència-ficció" hi va néixer. Probablement, la primera revista periòdica amb alguns contes daquest gènere encara sense nom oficial es podria considerar The Argosy 1896. No obstant això, The Argosy no era una revista exclusivament dedicada a les històries fantàstiques amb contingut científic. Una altra revista primerenca va ser All Story, que va començar a publicar-se en 1911; en ella van aparèixer la majoria dels contes dEdgar R. Burroughs de fantasia científica.

No obstant això, les dues revistes precursores més famoses no arribarien fins la dècada de 1920; en 1923 va començar a publicar-se Weird Tals, i 1926, any en el qual Hugo Gernsback va encunyar el terme amb el qual definitivament es coneixeria el gènere per a laltra de les dues "precursores oficials": Amazing Stories. Amazing va ser la primera de totes elles a dedicar-se de forma exclusiva la ficció de tall científic i va tenir una llarga trajectòria. Les seves primeres històries eren principalment reimpressions dobres de Poe, Wells i Verne; però també es van publicar relats inèdits de gent com Burroughs i Merrit. Amazing es pot considerar com la revista més influent durant molts anys i un punt de referència en el decurs de la seva existència. En 1980, després de la seva última etapa sota ledició de Kim Mohan, la revista va deixar de publicar-se i, encara que diversos editors han intentat ressuscitar-la des de llavors, actualment es pot considerar fora de circulació.

En 1930 va sorgir una altra de les revistes clàssiques que tots els historiadors inclouen en la seva relació de publicacions de l "edat dor", Astounding Stories, la qual més tard seria reeditada per John W. Campbell com Astounding Science Fiction 1938 i que, finalment, derivaria en lactual Analog Science Fiction and Fact 1960. En aquesta revista intervingueren grans escriptors del gènere daquells dies: Isaac Asimov, Robert A. Heinlein i Poul Anderson, entre daltres. Astounding/Analog també coneguda per les seves sigles ASF és considerada una revista de caràcter més científic, sent una de les publicacions essencials des dels seus inicis fins al present. En 1971, després de la mort de Campbell, Analog va passar a ser editada per Ben Bova, també conegut per ser el valedor dOrson Scott Card i qui el va llançar la fama. Des de 1978 ledita Stanley Schmidt.

En 1949 va començar a publicar-se una altra revista que té en el seu haver la major sèrie de col laboracions en aquest cas assajos científics dIsaac Asimov, un total de 399 col laboracions mensuals al llarg de 33 anys. Es tracta de The Magazine of Fantasy & Science Fiction. Aquesta revista va ser primerament editada per Antony Boucher, i el seu editor actual, Gordon van Gelder, manté una revista de gran qualitat literària. En les seves pàgines shan publicat clàssics com Flors per a Algernon de Daniel Keyes.

Una altra de les revistes que no es pot deixar desmentar és Galaxy 1950. Inicialment editada per Horace Leonard Gold té en el seu haver les millors crítiques literàries gràcies a lacceptació del públic dun gènere que començava a consagrar-se fora dels cercles del pulp. Veient la llista dautors que van publicar en el seu primer número podem fer-nos una idea de la seva qualitat i embranzida: Clifford D. Simak, Theodore Sturgeon, Fritz Leiber o Isaac Asimov. Aquesta revista va arribar a publicar-se a Europa a França i Alemanya, va tenir cert èxit durant gairebé trenta anys fins que en 1980 va deixar de publicar-se. A principi dels anys 1990, el fill del seu fundador va reprendre la publicació de Galaxy, però finalment lempresa va acabar de forma infructuosa en 1995.

El gènere està en alça. Tots els anys apareixen noves revistes. Algunes intenten aprofitar lestirada publicitària dun nom conegut per a entrar en un mercat molt competitiu. És, per exemple, el cas d Asimovs Science Fiction que va començar a publicar-se en 1977 sota la direcció del mateix Isaac Asimov i amb George H. Scithers com a editor. Aquest fet, no obstant això, no té per què restar qualitat a aquestes empreses i, per exemple, les històries publicades en Asimovs han estat guardonades amb freqüència amb premis Hugo i Nebula.

A Catalunya, han destacat la desapareguda MiasMa, la revista Males Herbes, que acabà desenvocant en la creació de leditorial del mateix nom, la revista Catarsi, daparició semestral i publicada per la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, i la Biblionauta, de la web del mateix nom.

                                     

5. Cinema i televisió

El cinema i la televisió han estat grans valedors del gènere de la ciència-ficció. Bé mitjançant ladaptació de contes i novel les, bé mitjançant la producció de pel lícules amb guions especialment creats per la gran i la petita pantalles. Una sèrie de títols que tots els afeccionats al gènere i la majoria dels profans coneix són:

                                     

6.1. Guardons Literaris

Els dos premis més importants del gènere són el premi Hugo i el premi Nebula. Els premis Hugo anomenats així en memòria del pioner de la ciència-ficció Hugo Gernsback són concedits en diverses categories per la Societat mundial de ciència-ficció WSFS durant la celebració anual de la Worldcon. Durant la mateixa es lliura a més el premi John W. Campbell al millor autor novell de lany.

Els Nebula que són concedits anualment també en diverses categories per lAssociació descriptors de ciència-ficció i fantasia dels Estats Units SFWA. Aquesta associació a més concedeix els cotitzats premis Gran Mestre als més importants escriptors del gènere per la labor de tota una vida.

Alguns altres premis també tenen noms daltres insignes autors i editors del ram: John W. Campbell Memorial no confondre amb del mateix nom al millor autor novell i els premis Clarke, Sturgeon i Philip K. Dick Memorial.

També les publicacions especialitzades atorguen alguns premis de rellevància com és el cas de la revista nord-americana Locus Magazine, que anualment atorga els premis Locus.

A Europa, la Societat Europea de Ciència-ficció ESFS es va crear el 1972 i reuneix a diversos professionals del sector. Inicialment programava una convenció bianual que a partir de 1982 es va convertir en anual, durant la qual satorguen els premis europeus de ciència-ficció en els quals es nomenen el millor autor, traductor, promotor, publicació periòdica, editorial, artista i revista.

Altres països també tenen els seus premis nacionals, els premis Ignotus a Espanya, els premis Seiun al Japó, els BSFA britànics, els Ditmar australians, etcètera.

A Catalunya existeixen, des del 1991, el Premi UPC de Ciència-Ficció, convocat pel Consell Social de la UPC; també els Premis Pedrolo Ciutat de Mataró, lobra guanadora és publicada per leditorial Pagès, i els Premis Ictineu, que es concedeixen a obra publicada lany anterior.

                                     

6.2. Guardons Cinema

Als Estats Units, bressol del gènere, els Premis Saturn, que són atorgats per lAcadèmia de Cinema de Ciència-Ficció, Fantasia i Horror són, probablement, els més importants del gènere.

A Europa, no obstant això, els premis estan més relacionats amb festivals concrets, en els quals sexhibeixen les diferents pel lícules: El Festival de Sitges de Cinema Fantàstic al costat del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Brussel les són dos de les cites més importants europees del gènere.

                                     

7. Aportacions de la ciència-ficció la ciència

Digual manera que la ciència-ficció ha pres molts dels seus arguments i elements dambientació de conceptes o creacions de la ciència, aquesta ha pres a vegades elements de la literatura de ciència-ficció per a convertir-los en conceptes reals o hipòtesis de treball de cara al futur científic o tecnològic.

Els casos més coneguts daquesta transferència són els del terme robot emprat per primera vegada per lescriptor txec Karel Čapek en la seva obra R.O.R. Robots Universals de Rossum, el terme derivat robòtica, creat en les novel les de robots dIsaac Asimov o lascensor espacial imaginat independentment per Arthur C. Clarke i Charles Sheffield.

Altres conceptes, encara que creats per eminents científics, han estat profusament desenvolupats per la ciència-ficció abans fins i tot de ser tinguts en compte per la ciència. Són exemples daixò la utilització dantimatèria, els forats de cuc o la nanotecnologia.

Alguns conceptes han tingut una notable influència, a pesar no ser en lactualitat més que meres invencions de la imaginació. Per exemple la psicohistòria ha influït en la forma de veure la sociologia des dun punt de vista matemàtic.

Finalment, algunes invencions de la ciència-ficció han inspirat alguna de les línies dinvestigació actual, com la comunicació instantània ansible, taquions.

                                     

7.1. Aportacions de la ciència-ficció la ciència Terminologia

Dintre de la ciència-ficció la terminologia, largot fanta-científic abunda. Pot ser fàcilment comprensible per als lectors assidus del gènere, però no per als nous lectors.

No obstant això, no estan creades com a una forma de llenguatge identificador, sinó que la major part de les vegades són idees i conceptes interessants que shan convertit en domini públic, dintre del gènere i fins i tot fora dell, en el món de la ciència.

Aquests termes són molt usats dintre dels relats i novel les de ciència-ficció. Com a exemple tenim l hiperespai, que és una espècie d "espai alternatiu" pel qual es pot viatjar dun punt a un altre; les societats o ments rusc, que són intel ligències gestalt compostes per la ment de molts éssers i no solament dun, etcètera.

                                     

8. Bibliografia

  • Brian W. Aldiss i David Wingrove, Trillion Year Spree: The History of Science Fiction Atheneum, 1986 ISBN 0-689-11839-2
  • Edward James, The Cambridge companion to science fiction Cambridge: Cambridge University Press, 2003 ISBN 0-521-01657-6
  • Jutta Weldes, ed., To Seek Out New Worlds: Science Fiction and Politics Palgrave Macmillan, 2003 ISBN 0-312-29557-X
  • Thomas M. Disch, The Dreams Our Stuff Is Made Of Touchstone, 1998 ISBN 0-684-82405-1
  • John Clute, Peter Nicholls, editors, The Encyclopedia of Science Fiction St. Martins Press, 1995 ISBN 0-312-13486-X
  • Ábalos, Adriana "Un fenómeno denominado Ciencia Ficción" en castellà. Revista Borradores, 10-11, 2009-2010, pàg. 1-14.
                                     

9. Enllaços externs

  • Trobades de Ciència-Ficció Mataró
  • La ciència-ficció lany 2001
  • Una web sobre la influència de la ficció en la imatge dels científics Arxivat 2008-10-19 a Wayback Machine.
  • Autors de Ciència-ficció
                                               

Desintegració

"Desintegració" té aquests significats: Desintegració alfa Radiació gamma Desintegració ciència-ficció Desintegració de clústers Desintegració beta Desintegració radioactiva, Radioactivitat Doble desintegració beta

                                               

Nan roig

"Nan roig" té aquests significats: Astronomia: tipus destrella. Vegeu nana roja. Corporació de parla catalana al joc EVE Online CCP Sèrie de televisió: Sèrie de TV de comèdia de situació i de ciència-ficció traduïda al català com a El Nan Roig. Vegeu Red Dwarf.

                                               

Stapleton

"Stapleton" té aquests significats: Biografies: Maureen Stapleton, actriu estatunidenca. Olaf Stapleton, escriptor britànic de ciència-ficció. Christopher Mark Adrian Stapleton, botànic i agrostòleg anglès. Toponímia: Stapleton Nebraska, població dels Estats Units a lestat de Nebraska. Stapleton Geòrgia, població dels Estats Units a lestat de Geòrgia.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →