Топ-100
Back

ⓘ Cultura islàmica. La cultura islàmica són les pràctiques culturals dels pobles islamitzats. Es considera que aquesta cultura va tenir el seu apogeu durant ledat ..




                                               

BID

BID té els següents significats: Banc Islàmic de Desenvolupament, institució financera internacional promoguda per lOrganització de la Conferència Islàmica BiD: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació, revista científica especialitzada en biblioteconomia, arxivística i documentació Banc Interamericà de Desenvolupament, institució financera internacional dedicada al desenvolupament de lAmèrica Llatina Bé dInterès Documental, categoria de protecció del patrimoni cultural definida per lInventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Cultura islàmica
                                     

ⓘ Cultura islàmica

La cultura islàmica són les pràctiques culturals dels pobles islamitzats. Es considera que aquesta cultura va tenir el seu apogeu durant ledat mitjana, època que coincideix amb la màxima extensió que arribaren a tenir els diferents regnes de caràcter musulmà.

                                     

1. Cultura religiosa

Lislam és una religió monoteista creada per Mahoma, cronològicament el tercer gran corrent monoteista de la família de les religions abrahàmiques. El seu origen se situa la península Aràbiga al segle vii. El seu llibre sagrat és lAlcorà, acceptat com a revelació divina. També es consideren com a llibres revelats, però tergiversats per lhome, la Torà, els Salms i els Evangelis.

Els cinc pilars de lislam constitueixen els preceptes fonamentals obligatoris pels musulmans. Són:

  • La professió de fe o xahada, consistent en declarar el següent
Ašhādu anna lā ilāha illā llâhu wa anna Muhammadan rasūlu l-lâh, és a dir: "dono fe que no hi ha més divinitat que Déu i Mahoma és el missatger de Déu".
  • L almoina o zakat, amb la qual una vegada a lany els musulmans rics han de donar a les persones més pobres de la seva comunitat una quarantena part dels seus havers si és que passa dun determinat mínim.
  • El dejuni o sawm, que consisteix a abstenir-se durant el mes de ramadà de menjar, beure, fumar i mantenir relacions durant el dia.
  • La peregrinació la Meca o hajj, que ha de realitzar-se com a mínim una vegada la vida per qui tingui les capacitats físiques i materials de fer-ho. És entre el 8 i el 13 del mes lunar de dhu-l-hijja que es duu a terme la gran peregrinació la Meca.
  • L oració o salat, que obliga cada creient a resar cinc vegades al dia en direcció la Meca.
                                     

2. Ciències

Les ciències i tècniques musulmanes es desenvoluparen principalment a ledat mitjana i 200 anys més, en el context polític de lexpansió musulmana. El món musulmà va tenir el seu apogeu entre el segle viii i el segle xiv, parlant-se daquest període com ledat dor de la ciència àrab.

El seu desenvolupament sinicia la ciutat de Damasc dels últims omeies i la Bagdad dels primers abbàssides. Això fou degut principalment a una apropiació del saber a causa de la traducció massiva dobres de lantiguitat, que tractaven temes de física, matemàtiques, astronomia i medicina; traduccions que contribuïren la creació duna cultura àrab clàssica, mai més igualada en aquella zona geogràfica posteriorment.

En aquest context, la llengua àrab, llengua litúrgica de lislam, tindrà un paper essencial com eina i vehicle daquesta cultura, que no era només una simple traducció del pensament grec, car shavia complementat amb nombroses innovacions: la seva situació de punt de trobada entre Orient i Occident permeté a limperi àrab dadoptar en part algunes influències índies i xineses al respecte.

                                     

3. Literatura

Lobra més influent en la literatura musulmana, no només pel caràcter religiós que té sinó també per la seva complexa redacció i qualitat literària, és lAlcorà, lobra més complexa de les escrites fins aleshores en àrab. El llenguatge de lAlcorà és conegut com a àrab clàssic. Juntament amb lAlcorà, en els primers temps de la literatura musulmana es troba una quantitat significativa de textos religiosos de poderosa significació i abast, com les sunnes, el tafsir o comentaris sobre lAlcorà i les paraules dAlí recopilades a Nahj al-Balaghah El camí de leloqüència.

En iniciar-se les cerques per part dels primers musulmans sobre la vida de Mahoma i el significat dels hadits, es comença a generar el desenvolupament duna veritable erudició islàmica, els cims de la qual es troben sobretot en el camp de la poesia, a més del desenvolupament de diverses àrees literàries, com les biografies del profeta escrites una per Wahb ibn al-Munàbbih i la més reconeguda feta per Muhàmmad ibn Ishaq, els estudis gramàtics encarregats pel califa Alí a Abu-l-Àswad ad-Dualí i perfeccionats per Sibawayh, i el primer diccionari dàrab fet per Al-Khalil ibn Àhmad.

Les obres literàries de major reconeixement de la cultura musulmana són les cròniques de viatges, iniciades per Ibn Khurradadhbih, però amb el seu major geni en els relats dIbn Battuta. En el camp de la història, lobra Al-Muqaddima dIbn Khaldun no té comparació dins del context àrab clàssic. En el camp de la prosa fictícia dorigen popular, destaquen les obres Les mil i una nits, Aladí i la llàntia meravellosa, Alí Babà i els quaranta lladres i Sinbad el marí.

En lèpoca clàssica, lús duna única llengua a tot el territori donà un sentit dunicitat a lart islàmic, que des dun començament va tenir un sentit refinat, reflectit la seva cal ligrafia. Aquest art va ser present en tot lespai geogràfic ubicat entre Espanya i lÍndia, juntament amb altres zones poblades per musulmans.



                                     

4. Artesania

Tot i que pràcticament no hi ha un desenvolupament de lescultura a lart islàmic, si és destacable el treball realitzat en objectes de metall, ivori i ceràmica, objectes elaborats amb una gran perfecció tècnica. També és destacable el nivell de les pintures i il lustracions de llibres sagrats i profans que es dugueren a terme a lantiguitat.

                                     

5. Arquitectura

Larquitectura té una funció summament especifica al món islàmic, i això és visible tant a les seves mesquites com a les seves madrasses, estructures construïdes en les més diverses formes i varietats.

                                     

6. Música

La música àrab es classifica en tres tipus: clàssica, sentimental i tradicional. Shi poden trobar des de peces de música secular i popular fins a algunes de caràcter eminentment religiós. És particular lenfocament que la música àrab atorga la melodia i el ritme, genera una música homofònica i contraposada la qüestió harmònica.

Part dels conceptes musicals àrabs han entrat en contacte amb la música daltres latituds, destacant la seva presència en el flamenc europeu i en ritmes africans, tant amazics com suahilis.

                                     

7. Bibliografia

  • SARDAR, Ziauddin; DAVIES, Merryl Wyn. Inshallah: comprendre lislam. Intermón Oxfam, 2005. 163 p. Dossiers per entendre el món. ISBN 978-84-8452-300-0.
                                               

Àrab (desambiguació)

"Àrab" té aquests significats: Lingüística: la llengua àrab és una llengua semítica. Política: la Lliga Àrab és una organització mundial que reuneix els estats àrabs. Antropologia: els àrabs són un conjunt de pobles de cultura semítica i religió majoritàriament islàmica. Vegeu països àrabs pel que fa als estats actuals de tradició aràbiga, i sarraïns pel que fa la seva antiga relació amb els pobles cristians. Viccionari